Sociologia

SOCIOLOGIA
Segons Anthoni Giddng, la sociologia és la ciència que estudia la vida social.
La sociologia és la ciència que té per finalitat predir el comportament dels éssers humans, és a dir, contribueix el benestar de la societat.
Característiques de la sociologia:
* Ser crítica, és a dir, explicar el perquè de les coses.
* Vol ser desenmascaradora.
* És realitzadora, és a dir,que considera els nostres comportaments i ideas com de relatiu a un temps i un espai.
Imaginació sociologica
És la capacitat del socioleg per alliberar-se de les circunstancies personals, és a dir, de tot el que ens envolta.
Wright Mills intenta aconseguir distanciar-nos de las rutina de la vida quotidiana veient-la com si fos una novetat.
Problemàtica subjectiva
El subjecte de lainvestigació es a l’hora objecte investigt, és a dir, allò que investigem nosaltres.
Pretencions de la sociologia com a ciència
* Ser objectiva
* Ser empirica (experiencia)
* Teorica, és a dir le hipotesis ja verificades han de formas part d’un conjunt que seria teoric de la sociología.
Mètodes d’investigació sociològica
1. Treball de camp:
És l’observació participant, és a dir, quan fas untreball de camp, conviure amb algú que estas investigant.
2. Enquesta:
Consisteix en recollir informació mitjançant uns qüestionaris. La avantatge és que pots donar quantitats del resultat. És pot fer per correu o per telèfon.
La part central de l’enquesta és el qüestionari, que és el mitjà o travès del qual s’obté tota la informació i pot ser de dos tipus:
* Tancat: l’has resposteja estan marcades i has de marcar.
* Obert: s’ofereix l’enquesta amb paraules pròpies de les seves ideas.

3. Mostra:
És la proporció total.
Mostra de quota:
Quan el grup es representatiu pel total cal determinar els elements més significatius:
* Color cabell no.
* Sexe si.
* Edat Batxillerat (1r-2n)
* Classe social si.
* Lloc on vius si.
Sino és pot fer una mostra per quota, fariem un altre tipus de mostra, una mostra aleatoria sense cap tipus de preparació, a l’atzar. Sense cap tipus de perjudici pròpi.
Les històries de la vida són les entrevistes de la sociologia.
Entrevista: és una conversa entre dues personas, l’entrevistat i el entreviestador, és a dir quan les persones estan fixades per veu. En el cas que les preguntes nosiguin fixades i es deixa la iniciativa a la persona entrevistada parlem d’histories de la vida, que són histories que relata la persona entrevistada on s’hi expliquen anèctdotes, etc. El que té de positiu aquest tipus de mètode, és que és el que més detalls proporciona. És molt subjectiu i poc fiable.
Anàlisis històrica: consisteix en estudiar apartir d’argument. És fa una recol·lecció de fetspassats. Recerca de documents que en donen a favor. Ofereix una bona perspectiva temporal.

SOCIALITZACIÓ
Petita història de la socialització
A. Comte, va ser el primer sociòleg que utilitza el concepte social, convertint-la en una ciència. Filosof del s.XIX, es preocupava per la societat. Pretenia estudiar la societat de forma científica, és a dir, aplicant el mètode científic en canvid’aplicar ideolgia política i interessos. Per ell, la sociologia es la suma de totes les ciències socials.
E. Durkheim, és un dels pioners. Creu que la sociologia s’ha d’estudiar amb mètodes científics. Estudia els fets socials com s’hi fossin coses, també preocupat per els convis socials de l’època.
M. Weber, intentava entendre i explicar el canvi social. En tota la societat ell creia que també tenien unpaper important, les idees i els valors. Estudia els valors contra el cristianisme i arriba a la conclusió que el cristianisme havia tingut un paper deciciu en l’operació del capitalisme.
Anomia és una sensació de desesperació i de falta d’objectius produida per la moderna vida social. Per depressió, es dona als paisos desenvolupats.
La socialització
La socialització és el proces el qual...