Sociologia

Douglas i Isherwood "Un universo construido con mercancías" a El mundo de los bienes

Fins a on donem importància els éssers socials al consum de bens? En múltiples ocasions i donat que estem molt integrats en aquest sistema, deixem de veure la importància i rellevància de les coses que fem i de la manera en que les fem. Sovint només actuem tal i com s’espera de nosaltres o tal i com estemacostumats i deixem de banda anàlisis i significats més profunds.
Doncs concretament és una cosa tan habitual i estesa com el consum el que Douglas analitza i al que dona explicació més enllà de la idea que tots en tenim i que habitualment fem servir.
Consumir és molt més que fer servir productes, de fet no és aquesta la part més important sinó que lo imprescindible és la part que ens ajuda o ensinvita a pensar.
Un exemple per a aquesta afirmació seria el que a estat passant majoritàriament a moltes parts del món, i que actualment encara es dona (a llocs més localitzats i en menor quantitat però es continua fent), els matrimonis concertats que escullen els pares i que depenen fonamentalment dels bens i les possessions que té l’altre família. Aquesta manera d’organitzar el món tanhabitual durant molts anys gira entorn la possessió de bens, però darrere del consum hi ha una forta cultura arrelada que ens ajuda molt a explicar alguns trets d’aquesta societat, i que es basen en donar importància o qualificar millor al seu futur parent, depenent del que aquest els pugui aportar materialment.
Douglas expressa que el món no s’entén com un individu aïllat sinó que s’entén com unconjunt d’individus que busquen la utilitat. És a partir d’aquesta recerca d’utilitat que afirmem, que anem consumint i a la vegada construint el món i simultàniament es dona un negoci de significats on no tan sols consumim bens sinó també significats.
Concretament en aquestes dates prèvies al Nadal passar una tarda a un centre comercial és un exercici que ens mostra visualment les reflexions queestem fent. Les persones es reuneixen en grans espais plens de botigues per passar la tarda o el dia, tot està programat perquè no hagin de sortir en tota la jornada si així ho volen (està tot pensat fins al últim detall). Regals per la mare, el pare, els fills, germans, nebots... I darrere d’aquest regal uns sentiments, un afecte, un significat personal, és a dir molt més que l’objecte. Doncs enaquest clima nadalenc, es consumeixen uns significats, que són privats i individuals però que posats en comú tenen molts punts similars.
Un altre aspecte dels tractats al text són els rituals que per nosaltres és una forma d’endreçar el món i que agafen molta més força si estan reforçats amb objectes. Això passa perquè establir un significat per a alguna cosa que sigui comú i durador al temps és moltcomplicat i amb l’ajuda dels bens és més fàcil.
Hi ha molts objectes que els tenim associats a una època de l’any a una determinada idea etc i això està fent més fort al ritual, per exemple els arbres decorats a casa, i els llums a la barana de la terrassa no deixen de ser unes llums i un arbre però estan establerts amb el Nadal i quan al mes de juny passegem pel nostre barri i trobem una casaque encara té posades les llums i que no han tret l’arbre ho trobem fora de lloc, ja que això només pertoca a l’època nadalenca.
Un altre exemple seria l’aliança de casament, tot i que ara comencen a haver alguns canvis a les costums, és una cosa acceptada (en la majoria de casos) que quan es produeix la cerimònia del casament s’intercanvien dos anells i després a la vida quotidiana, moltesd’aquestes persones decideixen portar-lo posat. Tot i que no són totes, acceptem quan veiem algú amb una aliança (està establert un tipus d’anell que és el que s’acostuma a donar habitualment en aquests casos) que aquella persona està casada. Passa el mateix en un grup amb més nivell adquisitiu i més minoritari, amb els anells de compromís, que ja tenen un model establert i anuncien que aquella...