sociologia


























El procés de socialització

La vida en societat necessita que hi hagi una certa harmonia entre els individus que la comparteixen. Hi ha d'haver un mínim comú compartit: uns valors, uns models de comportament, una simbologia...els quals són diferents en cada model socio-cultural.

Berger, P.L. (1988), defineix la socialització, com el procésque pateix el nen/a des del naixement (no adaptat a la societat) fins que aquest entra a la societat. Aquest procés d'integració es durà a terme mitjançant el llenguatge que amb ell l’individu està preparat per començar el seu procés de socialització.

Fernández-Mostaza, E. (1999), creu que socialitzar-se és aprendre i aprehendre (adaptar-se) a la cultura de la societat a la qual naixem. Entén lasocialització com un procés (des de el naixement fins a la mort de l'individu) mitjançant el qual l’individu aprèn en el decurs de la vida, els diferents elements socioculturals del seu medi, els integra en la seva personalitat sota influència d’experiències i d’agents socials significatius adaptant-se a l’entorn social.

Tant Fernández-Mostaza, E. com Berger P.L entenen la socialització comun procés que pateix l’individu des del naixement i que és el pas de no formar part de la societat a ser part d’ ella.
Mostaza, per la seva banda, a més de la definició de Berger, la complementa dient que l’individu al llarg de la seva vida aprèn un seguit d’elements socials i culturals del medi i se’ls guarda en la seva personalitat a través d’experiències.
Un exemple de procés desocialització, seria el procés que ha de desenvolupar i integrar un nen/a quan comença el seu procés de formació acadèmica. A través d'una educació ajustada a les seves necessitats, i sempre partint d'un treball interdisiplinar, el nen/a anirà adquirint diferents coneixaments els quals li serviran per poder participar de forma activa dins el seu marc socio-cultural en el qual s'ha desenvolupat.

Berger, ensdiu que el vehicle més important del procés de socialització és el llenguatge, aquest és un contingut universal, el qual ens permet comunicar-nos amb la societat. Per altra banda, Mostaza, diu que el llenguatge és l’element conductor que converteix l’individu en ésser social, que alhora pot ser interpretat com un conjunt de símbols o com un instrument gràcies al qual l’individu participa del mónque l’envolta.

En tot procés de comunicació hi ha un emissor i un receptor, els quals intercanvien diferents emocions, coneixements, sensacions, experiències... a través del llenguatge aquest procés d'intercanvi d'informació és possible, d'aquesta forma el subjecte adquireix/ comparteix nous coneixements, els quals li serviran per anar forjant el seu procés d'integració social.
És importantesmentar que aquest llenguatge pot ser verbal o no verbal.

L’individu un cop va adquirint els diferents valors, costums, creences... de la societat en la qual viu a través del procés de socialització, aquest adquireix unes determinades maneres d’obrar, de pensar i de sentir pròpies de la societat en què es troba.

Un exemple de manera d’obrar , seria que els catalans, som gent tancada comparatamb la resta de població d’altres llocs, això és perquè som gent tradicional i no per força ha d’estar bé o malament, cadascú és com és, també es pot deure a l’educació que s’ha tingut, si el procés de socialització ha estat l’adequat i a més han intervingut els elements adients perquè ens hàgim pogut adaptar de la millor manera possible a la nostra societat...
Una manera de sentir, és quenosaltres, sentim aquesta com una nació, tot i que no estigui reconeguda com a tal, sinó que forma part de l’estat espanyol, nosaltres tenim uns sentiments de llibertat envers aquesta, això fa que tinguem unes maneres de ser diferents, sentim unes tradicions, una cultura, uns valors...
Per acabar, de manera de pensar, podem estar en desacord vers la dictadura que va aplicar Franco, ja que...