sociologia

El sociòleg francès Émile Durkheim a la seva obra El suïcidi (1897), assenyala que els suïcidis són fenòmens individuals que responen essencialment a causes socials. Les societats presenten unscerts símptomes patològics, abans de tot la integració o regulació social ja sigui excessiva o insuficient de l'individu en la col·lectivitat. Per tant el suïcidi seria un fet social.
Durkheim comença elseu estudi amb una definició de suïcidi com:
«
Tot cas de mort que és directament o indirecta d'un acte positiu o negatiu realitzat per la víctima mateixa i que, segons ella sabia, havia de produiraquest resultat.
»
Exemple d'un acte positiu: disparar-se al cap; exemple d'un acte negatiu: refusar a ingerir qualsevol medicina fins a deixar-se morir. La persona suïcida viu amb una percepcióbasada en l'anomia de la vida: Perd el sentit de la llei, normes socials i es torna escèptic davant la vida i tot el que aquesta implica. Encara que cada persona suïcida és distinta, tenen indicadors ipassen per un mateix procés. Un dels factors més important de la persona suïcida és la convicció del suïcidi com a mètode factible. Si l'estudi de la conducta de les persones suïcides, no podenassegurar que es pugui prevenir tot tipus de suïcidis però si poden utilitzar la mateixa metodologia, modalitat, temps i espai. El suïcidi com un problema social. S'han creat diverses teories per explicarl'arrel del problema i les seves particularitats. Han pres en compte raons com l'estatus econòmic, socioprofessional, l'edat i l'estat civil. S'assegura que algunes vegades les persones estanpredisposades al suïcidi. Un principi de la modificació de comportament estableix que així com s'apren, es pot desaprendre. Una persona que prové d'una família on existeixen historial suïcida té una certapredisposició a cometre actes suïcides.[11] La professió i la religió estan relacionades també indirectament amb el suïcidi. La persona que treballi sota pressió i no sàpiga manejar-lo pot tenir...