Sociosanitari

La Congregació Sant Benito Menni | La Congregació de les Germanes Hospitalàries va ser fundada l'any 1881 per Sant Benito Menni, membre de l'ordre de Sant Joan de Déu, María Josefa Recio i María Angustias Giménez Vera. Els tres fundadors van sentir la necessitat de crear una institució que donés resposta a la situació d'abandonament sanitari i d'exclusió social que vivien els malalts mentalsde l'època, especialment les dones. El primer centre es va fundar a Ciempozuelos, a pocs quilòmetres de Madrid. La Casa Mare, a Ciempozuelos (Madrid) | |
Des d'aleshores, l'obra de la Congregació s'ha estès per tot el món i avui dia l'acció hospitalària està present a 24 països d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. En total, unes 1.200 religioses i més de 8.000 col·laboradors seglars fanpossible la implantació i el desenvolupament de la missió apostòlica de les Germanes Hospitalàries per tot el món. Tots ells s'esforcen per proporcionar als pacients i a les persones acollides als diferents centres una atenció integral, que inclou aspectes físics, psíquics, socials i espirituals. La presència de la Congregació a Catalunya es remunta al 1888, any de la fundació de l'Asil de SantRafael, avui transformat en l'Hospital Sant Rafael . El 1895 les Germanes es van fer càrrec del Psiquiàtric de Sant Boi i, successivament, van anar creant molts altres centres. Actualment, la Congregació compta amb 6 centres hospitalaris a Catalunya i Aragó, formant la Província Canònica de Barcelona . A més, en els darrers anys s'ha desenvolupat una àmplia xarxa de dispositius comunitaris al serveidels ciutadans. |

Història

La Província Canònica de Barcelona de les Germanes Hospitalàries va néixer en un moment en què la Congregació estava en ple procés de creixement i expansió. A mitjans del segle XX havia augmentat considerablement el nombre de comunitats i centres en tot el territori espanyol, per la qual cosa cada vegada resultava més difícil gestionar-los tots des dePalència, seu de la Província del Sagrat Cor de Jesús i, en aquell temps, l'única província canònica d'Espanya. Davant d'aquesta situació, es va considerar necessari reorganitzar el territori i es va crear l'any 1946 una segona província, anomenada San José i amb seu al Sanatori de San Miguel de Madrid. Reunió del I Capítol Provincial a l'Hospital Sant Rafael | |
No va ser fins a la celebraciódel XIII Capítol General, l'any 1970, quan es va aprovar la formació de la Viceprovíncia de Nostra Senyora de Montserrat que, en un primer moment, va acollir cinc centres a Catalunya i d'altres cinc a Amèrica Llatina. Així, les Germanes catalanes i aragoneses van anar guanyant autonomia en la direcció i gestió dels seus centres fins a convertir la viceprovíncia en una estructura estable, capaç dedesenvolupar el seu propi règim assistencial, formatiu i econòmic. Aquesta solidesa estructural, sumada al creixent nombre de Germanes, que ja eren més de dues-centes, va portar el Govern General de la Congregació a autoritzar l'any 1973 la conversió de la Viceprovíncia en Província. Deu anys més tard seria rebatejada amb el nom de Província de Barcelona. |
Valors
Valors | Tots elscentres de les Germanes Hospitalàries són confessionalment catòlics i l'hospitalitat és el valor que caracteritza tots els seus dispositius assistencials. La Congregació entén l'hospitalitat com una actitud d'acollida a la persona necessitada sense distinció de raça, sexe, ideologia, religió o classe social i en l'àmbit assistencial es caracteritza per: Una atenció i dedicació preferent als mésnecessitats El compromís social amb les persones sense recursos El respecte absolut per la dignitat de la persona malalta La personalització i humanització de l'assistència Una atenció de qualitat La qualitat de les estructures assistencials La qualificació tècnica dels professionals La qualitat en el tracte En total, unes mil dues-centes religioses i gairebé vuit...