socis

Ciències Socials
Resum del tema 4
Apartat 5
Durant el regnat d’Isabel II, el Partit Liberal Moderat va estar al capdavant del govern amb el suport de la monarquia. En aquesta etapa es va consolidar un liberalisme conservador i centralista. Es va imposar el sufragi censatari, hi va haver una gran intervenció de la Corona en la política i una limitació de les llibertats. Durant els deu primersanys de la majoria d’Isabel II, es va promulgar la Constitució moderada de 1845 que atorgava una sobirania compartida entre les Corts i la reina, també es va firmar un Concordat amb la Santa Seu consolidant l’Estat confessional. El 1854 va triomfar un pronunciament militar, amb el suport de progressistes i de moderats descontents que havien fundat la Unió Liberal. Entre 1854-1856, elsprogressistes d’ Espartero van intentar restaurar els principis del règim constitucional de 1837 i van realitzar reformes econòmiques. L’última etapa del regnat d’Isabel II va ser d’alternança en el poder entre moderats i unionistes. Es va impulsar una política colonialista amb les guerres d’Àfrica i l’oposició al règim va anar en augment, ja que als carlistes i absolutistes en general es van afegir nousgrups polítics d’esquerres, els demòcrates i els republicans.
Apartat 6
A partir de 1866 es va produir una greu crisi econòmica que, unida al desgast polític del règim isabelí, va desencadenar una revolució contra la monarquia dels grups marginats del poder: unionistes, progressistes i demòcrates. El moviment va esclatar el 1868 amb la insurrecció de l’esquadra del brigadier Topete a la badia deCadis i va continuar amb les operacions dels militars Prim i Serrano. Es va formar un govern provisional que va impulsar un programa de reformes. Finalment, es van elegir unes noves Corts, que van aprovar la Constitució de 1869, de caràcter democràtic.  La Constitució de 1869 establia la monarquia com a forma de govern i es va triar, entre les dinasties europees, l’italià Amadeu de Savoià que, desdel primer dia a Espanya, va comptar amb l’oposició dels moderats, dels carlins i de l’Església que es van mantenir fidel als Borbons. Molts demòcrates es van proclamar republicans i, a més, el nou rei va haver de fer front a la insurrecció a l’illa de Cuba i a la tercera guerra carlina, que es va iniciar el 1872. Tots aquests problemes van fer abdicar Amadeu de Savoià al de 1873. Davant l’abdicaciódel rei, les Corts espanyoles van votar la proclamació de la República que va nàixer amb escasses possibilitats d’èxit, encara que fou rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les ciutats. Tenien un programa ampli de reformes socials que no van poder aplicar els quatre presidents que va haver durant els 11 mesos de República en què es va pretendre organitzar l’Estat de forma federal.Apartat 7
El sistema polític configurat per Cànovas del Castillo tenia un caràcter conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal, però poc democràtic on s’hi tornaven dos grans partits: el partit conservador de Cànovas del Castillo (partidari de l’immobilisme polític, la defensa de l’Església i l’ordre social) i el partit liberal de Sagasta (inclinat cap a un reformisme decaràcter més democràtic, laic i social). L’estabilitat del sistema es va veure afavorida per la redacció d’una nova Constitució (1876), de caràcter moderat. La consolidació d’un Estat centralitzat i uniformista va provocar el sorgiment de moviments nacionalistes: a Catalunya , el País i fins i tot Andalusia. El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba per la incapacitat de l’administració espanyola defer reformes polítiques, dotar-la d’autonomia i reduir el control econòmic. A més, els Estats Units donaven suport als insurrectes a causa dels aranzels que impedien el comerç. La fi del conflicte va arribar el 1898, quan els Estats Units van declarar la guerra a Espanya, després del sospitós enfonsament del cuirassat americà Maine (atracat al port de l’Havana). Després d’una guerra curta,...