Socrates i Sofistes

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA


2. ELS SOFISTES


2.1. EL SEGLE DE PÈRICLES I LA DEMOCRÀCIA

Durant el primer quart del segle V aC, les ciutats hel·lèniques aconsegueixen vèncer l’exèrcit persa (batalla de Platea, 479 aC) allunyant definitivament l’amenaça d’aquell gran imperi. Això fou possible per l’acció conjunta de diverses pólis, sobretot Esparta, que dugué el pes de la lluita per terra,i Atenes, que obtingué grans victòries marítimes (Artemisió i Salamina). Aquestes victòries van significar la salvació –i també l’afermament d’un mode d’entendre la vida directament contrari a les grans monarquies teocèntriques orientals: la democràcia. Acabada la guerra, s’intensificà naturalment la vida política, i això sobretot a Atenes, començant per a aquesta ciutat una època de granesplendor cultural i artística –és en aquest moment que s’inicia la construcció de el Partenó, sota la direcció de FÍDIES. El gran artífex de tot això fou PÈRICLES, que aconseguí consolidar definitivament la democràcia. Fou una època de pau interna i externa en què s’establirien relacions d’amistat amb altres pólis.
Al cap de pocs anys, però, Atenes engallardida per la prosperitat, començà a exerciruna mena d’imperialisme sobre les altres pólis, la qual cosa provocarà una creixent animadversió en contra seva. Vàries ciutats es declararen obertament enemigues d’Atenes, i això fou aprofitat per Esparta, que sospirava per estendre a tota l’Hèl·lade el domini que ja exercia sobre el Peloponès. Xocaren, així, els interessos hegemònics de les dues ciutats i el conflicte bèl·lic esdevinguéinevitable: l’any 431 aC. s’inicià la guerra del Peleponès, que duraria 27 anys –amb breus interrupcions. Fou un període de desgast i ruïna per a les dues pólis, fins que Esparta aconseguí vèncer i saquejar Atenes (404 aC). Però entre el final de les guerres mèdiques i el principi de la guerra del Peloponès, hi hagué gairebé 50 anys de pau i prosperitat econòmica i cultural.
Aquest és el marc històricgeneral en què s’inscriu el moviment sofista. Si intentem ara dibuixar ni que sigui a grans trets el marc sociopolític més concret, la primera cosa que cal començar destacant és que els dos pilars fonamentals sobre els quals se sustenta la Grècia clàssica són la ciutat-Estat (pólis) i la democràcia.
La pólis constitueix el centre d’un Estat independent. Ofereix refugi en cas de guerra i esdevé elcentre de tota l’activitat econòmica, social i política; és aquí on hi ha els mercats, les escoles i els gimnasos, el teatre i els temples. Cal no oblidar, però, que la ciutat grega es basa en gran part sobre el treball dels esclaus, que no són maltractats, si bé estan desposseïts de tots els drets dels ciutadans lliures –que representen únicament el 25 per cent de la població.
La democràcia ésl’ànima de la ciutat grega. El procés democràtic d’Atenes s’inicià d’una manera efectiva amb les reformes de CLÍSTENES (507 aC), que començaren a reduir la preponderància de l’aristocràcia, i es completà amb PÈRICLES, que li va treure els últims privilegis. A partir d’aleshores totes els ciutadans lliures tingueren els mateixos drets polítics i els càrrecs eren elegits per sorteig. I per tal degarantir que tots tinguessin possibilitats reals d’ocupar càrrecs públics, PÈRICLES concedí dietes als qui els ocupaven a fi que hi poguessin accedir, fins i tot, aquells que no tenien una fortuna personal. La democràcia suposava dues coses: la isonomia (la igualtat de tots davant la llei) i la isegoria (el dret de poder parlar a l’Assemblea). Clar i curt: La democràcia és un sistema de govern quees fonamenta no en la força com la tirania, sinó en la paraula; una paraula, d’altra banda, a la qual tots hi tenen dret.
L’Assemblea era l’òrgan principal de govern i tots hi podien participar, de tal manera que la Grècia clàssica desconegué el sistema representatiu. L’exercici de la sobirania era directe, és a dir, el govern no era exercit per uns quants, delegats de la resta, sinó per...