socrates

PLATÓ I SÓCRATES.

Sócrates
“ Tan sols sé que no sé res”.

Condemnat a beure
cicuta per corrompre a la joventut i per introduir nous deus.
Filòsof grec ( s. V a.c.), mestre de Plató. Molts el coneixien amb el malnom
del tàvec per la seua afició a “picar” amb les seues preguntes. Va ser el
primer que va plantejar qüestions com què és la justícia.. la felicitat, el bé,
la millor qualitatde l’ésser humà (virtut)? Amb aquestes preguntes feia que
els joves es qüestionaren les creences subiacents en la seua vida i que
creien saber, però que, al veure’s obligats a contestar a Sócrates i davant
de les seues rèpliques i noves preguntes, acabaven per ser conscients de la
seua ignorància.
Sócrates no posseia respostes per a les preguntes que formulava perquè no
defensava capdoctrina, no ensenya “veritats filosòfiques”sinó que impulsa
als que dialoguen amb ell a ser més autèntics, a no viure irreflexivament.
Desenvolupa la seua activitat en la plaça pública, el gimnàs i
els tribunals.

Una vida sense reflexió no té cap valor.

El mètode socràtic es coneix amb el nom de maièutica: és la maièutica l’art
de fer pensar a ú mateix per sí mateix. Es tracta d’ajudar a quecadascú
s’ensenye a traure de sí mateix la seua pròpia opinió.
Ara bé, donar una opinió no sembla tan complicat: és el que contínuament
fem moltes persones inclús quant no se’ns pregunta res i l’ocasió tampoc ho
requereix. Però açò que creguem que és la nostra opinió no són sinó
prejudicis, sempre a mà per a oferir una resposta ja feta que no és sinó
repetició del que hem sentit. En el casque no contestem amb la repetició
d’un prejuici sinó d’una opinió elaborada per nosaltres, encara queda per
descobrir si es tracta d’una opinió veraç perque d’una altra manera es corre
el risc d’acceptar que tot val.

discrepar.
Estàs segur de que el que fas és el millor?
Estàs segur de que el que fas és bo?
Sócrates es passejava pels carrers, pel gimnàs i al primer que veia li
preguntavasi sabia el que estava fent o si ho feia per costum. La gent es
quedava perplexa. Si un anava al temple a reçar, Sócrates li preguntava si
savia què eren els deus. I si no ho savia còm és que els reçava? Anava als
tallers dels artesans i els interrompia, per què et passes el dia treballant?
Acàs no tens un desig diferent que et faça descansar?
Alguna cosa posseia Sócrates que els que tenienmés riqueses, fama o
poder no aconseguien tindre. Tots pareixien inquiets, estressats,
sempre buscant una altra cosa: ell pareixia satisfet amb la seua vida.

Pareixia tenir-ho tot, però ningú savia a ciència certa què és el que
tenia.

SÒCRATES EL “TÀVEC”
Material:  text de l’Apologia de Sòcrates (29b-20c) de Plató

Si hi ha un filòsof que en algun moment ha encarnat aquella actitudque hem
explicat als apartats anteriors, aqueix és Sòcrates. Ell marca l’inici de
l’època d’or de la filosofia grega. Tots els filòsofs anteriors, que no són
pocs, són coneguts com als “presocràtics”. Aquest filòsof marca un abans i
un després de la filosofia. El Sòcrates històric és un personatge apassionat
que va viure per a la filosofia i que fins i tot va morir per la filosofia. Ell no
vafer filosofia, més bé va viure la filosofia, i ho va fer fins la mort. Aquest
filòsof concebia la filosofia no com un conjunt de teories o coneixements,
sinó com una activitat, com una activitat inquisidora, interrogadora
incessant i insolent. De fet ell no escriví cap llibre perquè pensava que la
filosofia havia de ser un exercici de diàleg en el qual sempre el pensament,
la raó –“logos” engrec– no es deturés mai. Escriure els pensaments era per
ell paralitzar-los. Per això, en lloc d’escriure complexes reflexions el que va
fer va ser anar per les places i carrers de la seua estimada Atenes,
emprenyant i preguntant a la gent. Aviat es rodejà d’amics i deixebles que
s’interessaven pel que deia. Però el nostre autor no es dedicava a donar
sermons i consells a la gent, sinó que...