Socrates

SÒCRATES

Vida
Va néixer a Atenes. Sabem que va ser un soldat de peu obligat a defensar la Polis, presentant-se com a un heroi disposat a morir per la seva pàtria. Va ser empresonat sota dues acusacions:
-Haver intentat despertar la consciència als ciutadans que no volen saber la veritat, cosa que fa que agafi moltes enemistats.
-No creu en els Déus de la ciutat i és un corruptor dels joves(moralment). Va ser condemnat a mort i encara que ho va considerar injust, no va voler escapar-se quan els seus alumnes li van preparar la fugida, posant en pràctica la seva teoria de que el primer deure del ciutadà és la obediència de la llei encara que aquesta sigui injusta.
En quan a la seva relació amb els filòsofs, no va entendre a Heràclit, va ser enemic dels Sofistes i va ser parefilosòfic de Plató.

Filosofia
Socràtes no va escriure res, i encara que va tenir molts seguidors, mai va crear una escola filosòfica. Respecte a la seva activitat filosòfica ens han arribat diversos testimonis, que crean l’anomenat problema socràtic. A diferència dels sofistes, no cobraven fent classes. Estava convençut que la veritat està en l’interior de cada home. S’havia proposat ajudar als seusinterlocutors a donar-la a la llum. Per això es deia que el seu ofici s’assemblava al de la seva mare; mentre ella ajudava a les dones a parir nens, ell ajudava als homes a parir veritats.
És una filosofia vital que es basa en les preguntes, el diàleg, la recerca comuna de la realitat, les respostes…a través del mètode de la mayeutica. Utilitzava la ironia, mètode pel que li feia agafar consciènciaa l’interlocutor de que realment on sabia tan com pensava. Un cop que la persona reconeixia la seva ignorància, mitjançant preguntes la guiava cap a la veritat. La ironia i el diàleg, doncs, eren les dos parts del seu mètode, la mayeutica.
Utilitzava la dialèctica, fent preguntes curtes, dialogant, i amb una finalitat de convèncer.
Socràtes sostenia que ell era més savi perquè, mentre elsconsiderats savia creien que ho sabien tot, ell només sabia que no sabia res. Ja que aquell savi és el que se n’adona de la seva ignorància. També pensava que l’unica cosa que podem conèixer és l’home.
Els sofistes havien afirmat el relativisme. Socràtes ho criticarà. El relativisme creu que el que pot ser just en una ciutat pot no ser-ho en una altre. En canvi, Socràtes està convençut que lo just hade ser el mateix en totes les ciutats.
El relativisme per Socràtes és negatiu per dues raons:
-Punt de vista pràctic: desde el punt de vista de les nostres conductes. Creu que els ciutadans no respecten les lleis, cosa que comporta la destrucció de la Polis. “Si tots ens dediquesim a robar, tot es desmontaria”.
-Punts de vista teòric: És objectiu. Es dedicarà a la ètica i intentarà descobrirquè és el bé (si diem d’un acte que és “bo”, serà perquè tenim alguna noció del que es bo; si no la tinguesim, no podriem dir que és bo per a nosaltres). Es basa en l’ús del llenguatge com a vehicle per a descobrir la veritat, no inventar-la. (Per a ell, una vida sense reflexió no és vida). Intenta arribar al concepte universal d’ètica.
Principalment, Plató es mostra molt influit per Socràtes, elseu mestre. Plató escriurà diàlegs socràtics on reprodueix la vida de Socràtes.

PLATÓ

Vida i Obres
Neix a Atenes. Ve d’una família aristocràtica. Té una visió conservadora de la ciutat. Als 20 anys coneix a Socràtes i serà el seu deixeble durant 8 anys. Continuarà la filosofia de Socràtes basant-se en el diàleg.

La seva filosofia canvia amb el temps i s’independitza de les idees deSocràtes. Va escriure “La República”, on explica com seria la política ideal. La producció de Plató rep el nom de diàleg.

4 etapes:

-Època de Juventut: fa diàlegs incissius, literaris, breus, vius on intenta plasmar la vida de Socràtes. Fa l’apologia de Socràtes, on es situa davant d’un tribunal i explica les seves idees on podrem saber coses de la vida de Socràtes. També explica la seva...