Sofistas

Conceptes centrals de la Sofística: La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Es pot considerar com el triomf de la democràcia, perquè posa el debat com a centre de la vida de la ciutat. Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho. L’ideal grec és el de bastir una ciutat dominada perla saviesa i els sofistes són l’expressió d’aquest ideal. Els sofistes s'interessaven essencialment per l’home (és a dir el ciutadà) i pels problemes de retòrica i de dret, en la mesura que s’interessaven sobretot pel problema de la convivència. Defensaven una teoria relativista sobre el món que per a ells era consubstancial amb la democràcia. Tot són opinions i tant li fa una opinió com l'altrasi s’argumenten d’una forma coherent, perquè al cap i a la la democràcia no és un món de certeses científiques sinó un contrast continuat de parers. L'important és que la convivència en la ciutat estigui ben afermada i que es respecti la diversitat d’opinions i d’interessos, (que és tant com respectar la diversitat dels humans). Per això cal que els diversos parers estiguin ben argumentats i quesiguin capaçes de persuadir, tot i que no siguin "veritat" en el sentit que un científic donaria a aquest mot. La sofística és un moviment cultural amb molts autors i constitueix una expressió de democràcia, en la mesura que la democràcia significa pluralisme de les opinions i llibertat d’expressió. Les seves tesis essencials poden resumir-se de la següent manera. NIHILISME ONTOLÒGIC: No existeixun ésser substancial i permanent al canvi. FENOMENISME: L’aparença és l’única forma de ser real. SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis. SENSISME: L’experiència és l’única font de coneixement. ESCEPTICISME: No existeix veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals CONVENCIONALISME: La societat no és un fet natural sinó que és el resultat d’un pactePOSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus. RELATIVISME: Les normes socials estan en funció de cada societat: de cada època i dels interessos de cada moment   AMBIENT SOCIAL DE LA SOFÍSTICA . La paraula sofística ve del grec sofos: "savi". Aquesta paraula al s.V a.C. no tenia cap sentit despectiu. Volia dir, simplement, un professional de l´ensenyament. Laparaula "sofista" passa a tenir un sentit de menyspreu a partir de Sòcrates que els considera uns manipuladors de la democràcia i que afirma que els sofistes no es preocupen de la veritat sinó del poder. A partir de la mort de Sòcrates, la sofistica és vista com un fals coneixement: Plató anomena els sofistes: negociants de l’ànima. Xenofont diu que: empren els discursos per enganyar i els usen perenriquir-se. Aristòtil, finalment, afirma que: la sofistica dóna només una aparença de saber. Per tant, es pot considerar que hi ha dos moments en la valoració del moviment sofista: 1.- Al seu moment històric (s.V) són considerats simplement uns professionals del saber. 2.- En canvi, a partir de la mort de Sòcrates i durant tot el s.IV, reben la crítica dels que els consideraren causants de lacrisi social i de l’esfondrament dels valors del s.V (finals), que es produeix quan Atenes perd les Guerres del Peloponès (contra Esparta). Els sofistes eren un grup de professionals de l´ensenyament que anaven de ciutat en ciutat ensenyant als joves les tècniques de retòrica i de política, i cobraven importants quantitats per fer-ho. A Grècia la participació en la política és obligatòria, per tantels que coneixen les tècniques d´expressió, de retòrica, tenen un avantatge sobre els que no les coneixen. Els fills dels rics que poden pagar un sofista estan millor situats per acudir a l'Àgora. Des d´aquest punt de vista es pot considerar la sofística com un símptoma de crisi, de decadència de la democràcia. Teòricament a la democràcia tots els ciutadans són iguals; a la pràctica però els...