Solidaridad Catalana

Per apreciar en tota la seva extensió la repercussió que va tenir aquesta vinyeta aparentment innocent cal tenir en compte que:
1) Des de les derrotes a Cuba i Filipines el 1898 l'exèrcit estrobava molt desprestigiado. El atac sobre el "Cu-Cut!" Va ser impulsat per una sèrie d'acudits contra l'exèrcit, que no solament reflectien la pèrdua de respecte cap al exèrcit com a conseqüència de lapèrdua de Cuba el 1898, sinó a més el començament de l'auge del catalanisme
2) Aquest catalanisme avançava amb força, i la seva irrupció era entesa per l'exèrcit i els sectors conservadors com unaconseqüència més del Desastre del 98.

L'acudit ironitza en negar la possibilitat que l'exèrcit pogués celebrar una victòria. Realment el "Banquet de la Victòria" a què es refereix va ser un acte de laLliga Regionalista per celebrar el seu èxit en les municipals. El militar dóna per suposat que si aquest acte celebra "una victòria" aquesta per descomptat no pot ser militar, ridiculitzant així la crisiper la qual passava l'exèrcit espanyol.

L'exèrcit, ja disgustat pels baixos sous, la baixa moral, i el catalanisme, que veien com un retorn al passat medieval que no feia més que debilitarEspanya, no va poder suportar el afronti al seu honor que percebien en molts dels acudits del "Cu-Cut!", especialment els que els comparaven desfavorablement amb exèrcits estrangers. Per això la vinyeta vaser molt mal rebuda en l'àmbit castrense. La nit del 25 de novembre de 1905, entre dos-cents i tres-cents oficials van marxar sobre les redaccions de La Veu de Catalunya i el propi Cu-Cut saquejan-lesi linxant als vianants a cops de sabre a crits de "¡Viva España!".
Una de les conseqüències directes de tota aquesta polèmica va ser la Llei de Jurisdiccions. Va ser impulsada per president delConsell de Ministres, Segismundo Moret, i pel ministre de la Governació, el comte de Romanones, amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els fets del Cu-Cut! .Per La mateixa, la política ,...