Solitud

EL MODERNISME ÈPOCA. Neix a finals del s. XIX, entorn de la revista "L'avenç". L'any 1891 la revista engegà una campanya de reforma ortogràfica, aleshores connectà amb artistes que tenien també una actitud crítica i renovadora. Aquesta revista aplegava els fills de la burgesia, uns fills que es rebel.laren contra tot allò que els seus pares significaven. LA LLUITA • Lluita contra un sistemapolític i social estancador. • Lluita contra una cultura oficial castellana imposada a Catalunya. • Lluita contra el conformisme de la cultura catalana, consolada per un passat gloriós i contenta per l'embrenzida de la Reinaxença i els jocs florals. • La Renaixença era vista com un impediment per la creació d'una cultura de prestigi OBJECTIU Crear una cultura nacional que trenqui amb el localisme estreti obri Catalunya a les noves idees europees. És a dir una cultura cosmopolita i veritablement catalana. CONSEQÜÈNCIES. Enfrontament artista− societat. (artista−burgès) (fill−pare) L'artista (el modernista) se sent portador d'uns valors superiors que no entren en l'òrbita del materialisme burgès. L'art no es paga amb diners, per tant el burgès el rebutja i a l'artista també. Aquest enfrontamentrecull 2 línies de tensió: • Art−societat mercantilista qye menysté el sproductes artístics. • Artista−burgesia. Té estabilitat econòmica però no té poder polític i per tant no pot complir amb el paper que li pertocaria com a classe dirigent del país. L'artista surt malparat d'aquest enfrontament amb la societat i es converteix en un ésser marginat que adopta unes formes de vida contràries a les dela classe benpensant. CARACTERÍSTIQUES. La literatura modernista gira sempre entorn de l'enfrontament entre dues forces: • l'individu enfront de la massa • l'artista enfront de la societat • la mobilitat enfront de l'inmobilisme • el progrés enfront de la tradició • sensibilitat enfront de la indiferència. • La literatura ha d'actuar com a revulsiu del país adormit, l'ha d'impulsar cap a Europa.CREACIÓ LITERÀRIA. 1

El Modernisme va apropar la cultura catalana a les noves inquietuts europees: • el Parnassianisme. Cercar la bellesa • El simbolisme. Posar l'artificiositat per daveant de la naturalitat. En Novel.la apareix el naturalisme rural. Gira entorn de la lluita de l'individu per assolir la seva plena auto−realització enfront de la societat i de l'ambient que l'envolta. • Ex.Solitud. S'ocupa de l'itinerari vital d'un personatge femení que lluita per la seva pròpia realització. L'assoleix després de veure's violada i destruïda per les forces del mal. No importa: és la revolta, sigui quin sigui el resultat, allò que la salva: la decisió d'abandonar el marit i tornar a la plana, la seva primera decisió lliure. • Enfrontament a la natura i al misteri sense poder dominar−lo. •L'individu se salva amb la revolta. SOLITUD HISTÒRIA. És una novel.la que comença amb un viatge iniciàtic de la protagonista en dos plans; un d'extern (itinerari vers l'ermita) i un d'intern (camí vers l'autorrealització de la dona i la seva presa de consciència com a individu).. Llegir−la al llibre de comentari. Pàg. 17−18 TEMÀTICA. Recerca de la pròpia individualitat i la problemàtica interiord'una dona en conflicte amb el seu entorn social. ESTRUCTURA. Del llibre. Està molt lligada a la temàtica de la novel.la, és una estructura tancada en si mateixa en què el contingut temàtic es dóna en dos punts equidistants en els quals la posició inicial i la final són divergents perquè mostren l'evolució personal d'un personatge (característica modernista) i l'interessant és que el puntd'arribada, malgrat que es considera el final de l'obra, representa l'inici d'un nou cicle. • Introducció. Capítols 1−6 Inici de la pujada a la muntanya • Desenvolupament. Capítols 7−14 Clímax (ascensió al Cimalt) • Desenllaç. Capítols 15 −18. Dels capítols. Unitat tancada amb una presentació i un desenllaç que finalitza amb un comentari que clou la narració i manté l'interès per allò que vindrà. ( Això...