Solitud

Comentari de Solitud
DETERMINACIÓ DE LA TEMÀTICA
Podríem calificar com a tema principal d'aquesta novel•la la lluita per l'autorrealització de la protagonista, el seu viatge en busca de l'espiritualitat, el subjectivisme i els grans simbolismes que contenen els personatges de la novel•la. La natura també exerceix un paper molt important, representa la vida en la seva totalitat. Aquesta naturaestá dividida en un bé, el pastor, i un mal, l'Ànima. El Pastor és una gran influència en la Mila, ja que serà la seva guia, aquest li mostrarà el camí cap a la realització. Fins i tot, la Mila arriba a sentir desitjos carnals vers el pastor, però sap que aquest no la voldrà mai com a dona, sinó com a ser espiritual. El pastor l'estimarà molt, l'ajudarà a forjar-se el seu propi destí, que és elsentit que els modernistes donen a la vida. Durant el seu viatge, la Mila avança de la matèria cap a l'esperit, busca el seu destí en la natura i en la gent del seu voltant.
DETERMINACIÓ DE L'ESTRUCTURA
En l'estructura de la novel•la, no podríem definir gaire bé una introducció, un nus i un desenllaç. Potser el primer i l'últim capítol són els més marcats, però tots els altres són independentsentre sí. Això és degut a que Solitud, en principi, va ser escrita per a la revista “Joventut” on anava apareixent un capítol cada setmana. Víctor Català va passar molta angoixa degut a això. En la novel•la, això si, es va veient el desenvolupament humà de la Mila i la recerca del seu destí, gràcies al pastor i a les seves rondalles.
ANÀLISI DEL PUNT DE VISTA NARRATIU
El narrador es refereix alspersonatges en tercera persona, combinant l'estil directe amb l'indirecte. El subjectivisme és bàsic a tota la novel•la, la realitat és a partir d'emocions i sensacions. La novel•la gira en torn a la
Mila, només sabem els seus pensaments i les seves opinions respecte els altres personatges. Ho sabem tot a partir de les sensacions i pensaments de la Mila, els altres personatges giren entorn d'ellainfluenciant-la cadascún de manera diferent. La Mila experimenta sensacions de rebuig en uns, de amor i sensibilitat en d'altres . . . per en Matias sent com una mena d'indiferència, cap al final comença a sentir odi però no li té cap por.
Solitud és una novel.la molt representativa de l'época modernista a Catalunya. La seua versió cinematográfica tracta de transmetre a l'espectador la mateixasensació que l'autora de la novel.la, Caterina Albert, als lectors d'aquesta: la dramàtica i negativa vissió de la natura al Modernisme. Anem a comparar tots dues.
Tant novel.la com versió cinematogràfica començen de la mateixa manera, el camí de La Mila i En Matias fins a l'ermita, on van anar a viure com ermitans ambdós. Les figures del pastor, En Gaietà, i del nen, En Baldiret, són les primeresen aparéixer, i també seràn els personatges que més arriba a estimar la protagonista, La Mila. Des de la seua arribada a l'ermita, La Mila és conscient de la solitud del lloc on s'han anat a viure, i les muntanyes són en tot moment, tant en la novel.la com en la pel.lícula, un símbol, quasi un personatge. D'un color gris, com l'espèrit de l'ermitana, representen la pau sols aparent de la natura.El pastor, un home amable i servicial, desenvolupa en La Mila un sentiment d'amistat. Per a ella, parlar amb ell és una manera de fugir de la solitud que sent des de la seua arribada a l'ermita. Amb les rondalles que li conta, que són més quantioses a la novel.la que a la pel.lícula, i amb la seua actitut amistosa cap a ella, aquest home tracta de contrarrestar les mancances que sufrèix La Mila,mancances al seu interior, mancances d'esperit, mancances d'estimació.
La major diferència que trobe entre novel.la i versió cinematogràfica és que a la primera, els pensaments i sentiments de la seua protagonista queden expressats segons va desenvolupant-se, però a la segona, aquestos els conegué l'espectador per les paraules i gestos de ella, pels seus ulls, que a la pel.lícula són molt...