Solucionari Del Llibre De L Alumne Bloc 1

B AT X I L L E R AT

1r

Llengua catalana
i literatura
SOLUCIONARI
BLOC I

1. EL VOCALISME
Comentari
pàgina 9

LA COMUNITAT PROFUNDA DE LES LLENGÜES
Jesús Tuson, Patrimoni natural. Empúries

Tema: la llengua com a sistema de reflexió i explicació del món.
Emissor: Jesús Tuson és catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de lingüística a la Universitat de Barcelona, per tant un experten llengües.
Receptor: públic reduït. És a dir, estudiants de batxillerat o universitaris o bé lectors interessats en temes lingüístics i amb uns coneixements elevats.
Canal: un llibre especialitzat.
Finalitat: divulgativa.
Registre: culte (científic), encara que, amb vista a apropar el lector menys especialitzat, de tant en tant, utilitza
un to menys formal i un llenguatge més planer.
Estructura iresum:

Introducció
L’ésser humà és la consciència del món.
L’Homo sapiens és la consciència del món, és a dir, que l’espècie humana coneix i es reconeix en l’entorn i és
capaç de construir un discurs explícit (mític o científic) sobre aquest món.
La llengua determinarà la visió d’aquest món.
Aquesta consciència dependrà de la nostra condició lingüística.

Desenvolupament
L’entorn, per a l’home,és un seguit de fets interrelacionats.
La nostra ment observa els fenòmens de la natura i hi veu causes i conseqüències.
Qualsevol llengua pot expressar la realitat i sempre l’adequaran als referents humans.
En fer-ho, les expressa amb paraules i construccions de la llengua. Totes les llengües del món tenen aquesta capacitat i totes contenen metàfores amb l’home com a eix vertebrador.
El so com abase comunicativa és un dels universals lingüístics.
I totes les llengües coincideixen en alguns trets essencials o universals. La comunicació lingüística té com a base fonamental el so i és el domini sensorial vocal-auditiu l’àmbit natural en què es transmeten els senyals del
llenguatge.
Els sons permeten la discriminació semàntica.
Totes les llengües tenen articulacions vocàliques iconsonàntiques prototípiques i diferenciadores del significat.
Les llengües són complexes malgrat l’economia de sons.
Aquestes unitats del so són realment molt poques i són un indicador preciós d’economia: els humans hem aconseguit dissenyar el llenguatge i les llengües.
El so no ho és tot, cal una morfologia creativa.
Però, per aconseguir-ho, calia una revolució de construcció progressiva: començar a combinarels sons indefinidament. La dimensió morfològica és creativa de mena.
La sintaxi pot considerar-se el súmmum del desenvolupament lingüístic.
El punt central i final: la capacitat combinatòria de les llengües es desplega, magistralment, en les oracions i en
els textos.
La sintaxi ofereix a les llengües un poder il·limitat de comunicació.
Les possibilitats concatenatives de les llengües sónil·limitades gràcies a la sintaxi.
Cloenda
Som l’espècie sintàctica.

3

1. La llengua com a sistema de reflexió i explicació del món.
2. 1. (1.1.) 1-5
2. (2.1.) 6-30
(2.2.) (2.2.1.) 31-47
(2.2.2.) 48-59
(2.2.3.) 60-77
3.

(3.1.) 78-80

3. Resposta model:
Vol dir que som els únics que tenim consciència i actuem de manera racional, que tenim capacitat de raonar, la
qual cosa ens permet, per exemple, enl’àmbit lingüístic, crear unes normes d’accentuació i/o distingir les paraules en agudes, planes i esdrúixoles, o, en l’àmbit químic, crear una taula periòdica on figuren els elements
químics ordenats per nombre atòmic creixent.
4. Els exemples d’abast universal són: les causes i les conseqüències que la nostra ment expressa amb paraules
(dins de la qual cosa trobem l’exemple de les pomes que han caigutde l’arbre a causa d’una pedregada i la verbalització d’aquesta situació) i els nivells fonètic, morfològic i sintàctic d’aquestes.
5. El so ens permet articular i, per tant, transmetre senyals determinats de llenguatge que convencionalment
s’han relacionat a un significat o altre.
La morfologia permet classificar/diferenciar i jugar amb aquests sons per tal de construir diferents mots....