Solucions Llengua Catalana i Literatura Barcanova Pàgina 37 Reflexió Lingüística

Reflexió lingüística

3.9 Justifica l’ús dels signes de puntuació d’aquest fragment del conte:
Aquell migdia, però (connector), el senyor Nonell es va sentir profundament ferit. (fi
d’una oració) Si havia tingut la força de voluntat de no beure ni una sola gota durant
setmanes, (canvi d’ordre, oració condicional) el mínim que podia demanar, un dia que
tornava a casa després d’un grandinar i disposat a fer una (una única) copa més
(incís, aclariment), era precisament això: (explicació) poder-la fer. (fi d’un paràgraf)

3.10 Identifica els pronoms que apareixen en aquestes frases del text i digues la
classe, l’antecedent i la funció sintàctica de cada pronom.
a) L’eufòria el feia sentir-se en aquell estat d’esperit que convida a fer encara
una altra copa.
L’eufòriael(pronom feble CD=Nonell) feia sentir-se (pronom reflexiu) en aquell estat
d’esperit que (pronom relatiu, Subj= aquell estat d’esperit) convida a fer encara una
altra copa.
b) Posant en ordre els llibres que ell havia consultat el dia abans.
Posant en ordre els llibres que (pronom relatiu, CD, llibres) ell (pronom personal fort,
Subj, Nonell) havia consultat el dia abans.
c) No la veia mai actuar:o bé s’adormia de bell nou abans que ella hi arribés, o
bé ella no hi venia, a aquella hora.
No la (pronom feble, CD, Matilde) veia mai actuar: o bé s’adormia (pronom reflexiu) de
bell nou abans que ella (pronom fort, subj) hi arribés (pronom feble, CC lloc), o bé ella
no hi venia, (pronom feble, CC temps) a aquella hora.

3.11 Analitza els morfemes que constitueixen les paraules de mésavall:
determina’n la classe (morfema lèxic, derivatiu o flexiu) i, de cada morfema
derivatiu, digues-ne la funció gramatical (nominalitzador, adjectivador,
verbalitzador, etc.) i el sentit (gentilici, procés, relació temporal, etc.).
Libanès: morfema lèxic (liban-) morfema derivatiu (-ès), adjectivador: gentilici
Feinejava: morfema lèxic (fein-) morfema derivatiu (-ej), verbalitzador: relaciótemporal
(va).
Incapaç: prefix negatiu (in-), lexema (capaç).
Indefectiblement: prefix (in-) lexema (defectible), sufix (-ment).
Certitud: lexema (cert-), sufix nominalitzador (-itud).
Empitjorava: prefix (em-), lexema (pitjor), sufix verbalitzador (-ava).
Antigament: lexema (antiga: flexionat en la forma femenina -ga-) sufix (-ment).

3.12 Explica la raó per la qual s’accentuen els motssegüents:
Ràpidament: perquè és una paraula esdrúixola i manté l’accent perquè és un adverbi
acabat en -ment.
Eufòria: perquè és una paraula esdrúixola. La i i la a no formen diftong.
Mínim: perquè és una paraula plana no acabada en vocal, vocal+s ni -en o -in.
Després: perquè és una paraula aguda acabada en vocal+s.
Pèl: accent diacrític. Per distingir-lo de pel (per + el).
Bé: accentdiacrític. Per distingir-lo de be (xai).
Bèl·lics: perquè és una paraula plana no acabada en vocal, vocal+s ni -en o -in.
Essència: perquè és una paraula esdrúixola. La i i la a no formen diftong.
3.13 Justif ica l’ús de la dièresi a la forma verbal produïa. Després escriu les
formes no personals d’aquest verb (infinitiu, gerundi i participi) i digues a quines
formes verbals es produeixl’estalvi de la dièresi.
Produïa: la i no forma part del diftong, no és una semivocal, a més és tònica, però no
es pot accentuar perquè és una paraula plana acabada en vocal. Per evitar confondre
la i vocàlica amb la semivocàlica s’hi ha de posar una dièresi i, alhora, la identifica com
a tònica.Infinitiu: produir; gerundi: produint; participi: produït.
L’ús correcte
3.14 Adjunta els pronomsnecessaris als verbs senyalats amb un asterisc:
a) Ara tu no *vagis, que encara no has acabat.
Ara tu no te’n vagis, que encara no has acabat.
b) Tu ho comprens? Jo no *caic.
Tu ho comprens? Jo no hi caic.
c) Hi ha una cosa que et volia comentar feia dies, però no *he caigut fins ara.
Hi ha una cosa que et volia comentar feia dies, però no hi he caigut fins ara.
d) *Mira abans d’acceptar-ho....