Solucions PAC3 12 13 1

Solucions PAC3
Enunciat de la PAC
1) Tornant a l’estudi de les característiques psicomètriques del test EPQ-RA,
podríem plantejar-nos de nou l’avaluació de la seva fiabilitat. L’estudi de la
fiabilitat pot fer-se amb diferents estratègies i des de diferents perspectives.
A partir d’aquest supòsit, contesta les següents qüestions:
1.1.- Seria possible aplicar un disseny test-retest?. Com podríemportar-lo a
terme?. Quin període temporal creus que seria adequat que deixéssim entre el
test i el retest? Justifica adequadament les teves respostes
El disseny test-retest és adequat per avaluar la fiabilitat de mesures que
són estables, com serien en aquest cas els trets de personalitat.
Per aplicar aquest disseny seria necessari tornar a aplicar el mateix test a
les mateixes persones deixantentre cada aplicació un interval de temps,
es a dir, és necessari per l’aplicació comptar amb la col·laboració de totes
les persones avaluades sense perdre el contacte fins haver realitzat la
segona presentació del test. L’interval de temps no pot ser molt petit, ja
que les persones podrien recordar les respostes de la primera avaluació, i
tampoc pot ser molt gran, per evitar perdre el contacte ambaquestes. El
temps idoni l’establiria com aquell que fos suficient per que les persones
ja no recordin les preguntes i no més. En el nostre cas, per exemple,
podríem haver administrat amb aquesta tercera PAC el test a tots els
subjectes (o quasi tots) que varem utilitzat per la matriu de dades
generada en l’activitat no avaluable.
1.2.- Quins avantatges i quins inconvenients tindria l’aplicació deldisseny
anterior?.
Com avantatge tenim que és més fàcil que fer servir el disseny de
mesures equivalents en el sentit que l’administració és fa del mateix test.
No és necessari buscar un test de mesures equivalents, tasca difícil i
moltes vegades no possible. Amb el Test-retest apliquem sempre el
mateix, simplificant la tasca de recerca del material a emprar.
El major inconvenient és que s’han defer dues sessions i mantenir el
contacte amb tots els avaluats, tal com hem comentat en la pregunta
anterior. S’ha de tenir molta cura amb el temps que deixem entre una
presentació i l’altra, i evitar que incideixi en els resultats. Les persones
poden recordar les contestacions o desvincular-se de la prova.
1.3.- Si haguéssim pogut aplicar aquest disseny, com calcularíem la fiabilitat de
cada unade les quatre escales del EPQ-RA?.
Amb aquest disseny obtenim dues distribucions de dades per cada una
de les quatre escales del EPQ-RA, una amb la primera administració del
test i l’altra amb la segona. Hem de verificar si les puntuacions que ha
tingut una persona mantenen una relació directa. Com que treballem amb
puntuacions quantitatives busquem l’índex d’associació amb el coeficient

1PSICOMETRIA
Tercera Prova d’Avaluació Continuada –PAC3
de correlació de Pearson. Seria d’esperar una valor proper a 1 que
indicaria que el grau de relació és elevat i de signe positiu ja que la
persona que tingués una puntuació alta en la primera administració és
d’esperar que tingui una puntuació alta en la segona, igual passaria amb
puntuacions baixes o mitjanes. Acceptaríem un valor superior oigual a
0.70.
2) Seguint amb el supòsit que varem plantejar en la PAC2 respecte a la
validació de l’escala N del EPQ-RA tenint com a criteri les puntuacions en
l’escala N-Anx del ZKPQ-50_CC, i suposant que el nostre objectiu fos
pronosticar les puntuacions en aquest criteri a partir de l’escala N del EPQ-RA,
contesti:
2.1. Quina puntuació en l’escala N-Anx del ZKPQ-50_CC li pronosticaríem a unsubjecte que ha obtingut 3 punts en l’escala N del EPQ-RA?
Per obtenir la puntuació pronosticada en l’escala N-Anx del ZKPQ-50_CC
que li correspondria a un subjecte que ha obtingut 3 punts en l’escala N
del EPQ-RA, apliquem la següent formula:
Y ´= ρ xy

σx
(X − X ) + Y
σy

En la PAC2 varem obtenir el coeficient de correlació entre l’escala N-Anx
del ZKPQ-50_CC i l’escala N del EPQ-RA ( ρ xy = 0,695...