Somnis per un forat

Em vaig despertar plorant. Havia tingut un somni, un somni perfecte, però m'afectava saber que això mai passaria. Després d'una bona estona pensant em vavenir una mena de “flash”, si si, exactament, allò era el que havia somiat. Havia somiat que estava entre els braços del meu avi, sentint aquella cançonetaadormidora que sempre em cantava quan jo era petita. Saber que allò que havia somiat mai podria tornar a passar em feia sentir impotència, sentia com si abans deque ell morís tingués que haver tingut una xerrada amb ell, explicar-li coses que ara ja mai li podré explicar. Un somni molt estrany, era com si per un petitforat del pany de la seva habitació el seguís veient, el seguís escoltant, el seguís podent tocar, era com un nou món a dins d'aquella porta, un món perfecte,amb el meu avi al meu costat, m'agradaria que això fos real, el trobo a faltar, inclús a vegades m'hi poso, penso en ell i somric jo sola, únicament,recordant els moments al seu costat, i les seves bromes, per pesades que siguessin, feien riure, era un avi perfecte. Físicament s'ha anat, però sé què ell segueixaquí vigilant-me i portant-me pel bon camí, sé perfectament, què mai em deixarà anar, sempre estarà amb mi... És trist saber què algú tant important per a tu,ha marxat, i no tornarà, però realment, l'oblid, no el fa la distància, ni el no veure'ns, l'oblid el fem les persones, i jo no l'oblidaré, i allà on siguiell, sé què està bé, està perfecte, veient com els seus néts què tant ens l'estimem, seguim tirant endavant amb un somriure vivint el què ell ja no ha pogut.