SOMRIURE INNOCENT

SOMRIURE INNOCENT

Últimament, la població Mundial i principalment els europeus podem comprovar que l’extremisme, empleat ara amb més força per part dels jihadistes (radicals musulmans), està deixant a la gent glaçada i terroritzada, que primordialment és el que volen. Estan cometent actes que es qualifiquen com a terrorisme, com els de París o Copenhaguen. I es que això portem anys vivint-ho,però semblava que ara ja ho havíem deixat enrere. Bé, estàvem equivocats. Sóc l’Ignasi, el tiet del Bernat i la Marta, germà de l’Enric. A continuació la història del Bernat.

Varen començar les vacances d’estiu i el Bernat, que tenia 11 anys, i la seva família no tenien molt clar on volien marxar a passar unes setmanes. Es debatien entre Nova York i Síria. La Joana, la mare d’en Bernat, juntamentamb la seva filla petita Marta, que feia aquell mateix estiu 7 anys, i el seu fill, volien marxar als Estats Units d’Amèrica. Tots tres volien trepitjar el Times Square i veure Nova York i Chicago, però l’Enric, el pare d’en Bernat, sentia una passió brutal per Síria. Ell sentia que havia d’anar-hi i endinsar-se en una cultura i una religió molt diferents al que ell estava acostumat. La Joanasabia la il·lusió que a l’Enric li feia anar-hi, així que van decidir posar rumb a Síria.

Sabien a tots els perills que es podien afrontar un cop allà, així que van triar hotel a la zona més turística i calmada de Síria. Van marxar la segona setmana d’agost. Van arribar a Síria en un llarg vol, i, esgotats del viatge, van decidir quedar-se a l’hotel a descansar. Mentre els pares dormien, en Bernat ila Marta van marxar de l’habitació sense que els pares se n’adonessin i van baixar a l’entrada de l’hotel a jugar. Després la Marta va dir que tenia gana i van marxar els dos al bar de l’hotel, on el cambrer els hi va servir un gelat a cadascú. Quan el cambrer va entrar a la cuina, els dos germans van aprofitar per sortir per una porta que hi havia darrere de la barra del bar. Un cop allà, es vanposar a jugar a fet i amagar. Primer es va amagar la Marta. El Bernat la va descobrir ràpid. Després li va tocar a en Bernat. Es va posar darrere d’uns contenidors que hi havia. Portava 2 minuts amagat, quan la Marta era a punt d’arribar on el seu germà s’amagava. De sobte uns braços van sorprendre a en Bernat, que el van agafar de la panxa i el van pujar a un cotxe que va arrancar ràpidament,sense donar cap oportunitat al Bernat de salvar-se. La Marta es va quedar petrificada durant trenta segons, i després va pujar corrent a buscar als pares. Els va despertar cridant i plorant: “Uns senyors amb barba han agafat al Bernat mentre jugàvem a fet i amagar i se l’han emportat amb un cotxe!”. De seguida van avisar a la recepció de l’hotel per a que truquessin a emergències. La Joana vaarrancar en un plor profund mentre agafava a la seva filla. L’Enric intentava mantenir les formes, però es podia notar en la seva expressió facial que estava nerviós, que alguna cosa estava succeint i que no era bona. Els van portar a comissaria, on, primerament, els van interrogar, i seguidament, un cop van comprovar que la seva coartada era vàlida, van fer una sèrie de preguntes a la Marta per queintentés recordar tot el que havia vist, per a que pogués fer una descripció mínimament detallada dels fets i dels segrestadors. La informació que va donar la Marta va ser poc útil, per no dir inútil, però com a mínim els policies van poder saber que els segrestadors conduïen un cotxe negre i gran “com els de les pel·lícules”, segons la Marta.

Les primeres dotze hores varen ser molt dures, lafamília d’en Bernat no va rebre cap informació nova, només que els policies deien que seguien investigant. Al matí següent, l’Enric i la Joana van tenir una conversa, en la que l’Enric intentava calmar a la seva dona dient-li que d’aquí poc arribarien noticies del seu fill, on els segrestadors demanarien un rescat. Van passar hores, dies, i setmanes on l’única informació que rebien els familiars era...