Son Les Set Del Matí
Páginas: 3 (595 palabras)
Publicado: 27 de enero de 2013
TOT ESPERANT LA PRIMAVERA
Em llevo. Són les set del matí. Un maldecap atordidor no m’ha deixat dormir i el dia es desperta grisós. Per la finestra veig els til·lers amb quatre fulles grogues i elcarrer encatifat com si fos la festa del Corpus de ja fa molts anys.
Per la ràdio, resum del debat electoral d’ahir. Res de nou. Cridòria, atacs, acusacions, però cap proposta nova, engrescadora. Ala tele, pitjor encara: assassinat a Platja d’Aro, imatges terribles del conflicte Israel-Palestina amb criatures mortes, devastació apocalíptica...deixo anar una llàgrima.
I jo preocupat perl’article que provo d’escriure en aquest temps mort entre el nostre abandó del grup municipal del PSC i a una setmana de les eleccions-plebiscit al Parlament de Catalunya.
Em ve a la memòria un fragmentdel llibre “Sense alè” de Josefa Contijoch :
“El dictador Franco va anar morint fins a la mort.... Aquell any 1975 va ser molt productiu en matèria imaginativa, en fer-nos crear i creureil·lusions de no sé què.... Políticament semblava que començàvem una nova era, però, ai las!,.... de seguida van sorgir del barret, com conills o coloms, els primers polítics-estafadors, tota la caterva senseun bri de decència que s’ha anant perpetuant a l’ombra del poder. Les possibilitats d’inaugurar una arcàdia ideal se’n van anar en orris, Està vist que una colla de trileros pot rebentar el món. Hoesta fent. ( pàg. 132)
De rabiosa actualitat. Resumeix perfectament el meu estat d’ànim, tot i que encara crec que la política és, pot ser, una altra cosa, i no he dubtat, després de moltsesforços, decebut, de deixar el partit.
Que estem immersos en una crisi que ens té atenallats ja ho sabem i ho patim prou tots però sembla que no ens adonem que aquesta crisi és molt més que una crisieconòmica. És una crisi de valors en la qual el capitalisme més salvatge ha ensenyat les dents i ens ha demostrat que fa el que vol, quan vol i com vol. Però és clar, amb els partits convertits en...
Em llevo. Són les set del matí. Un maldecap atordidor no m’ha deixat dormir i el dia es desperta grisós. Per la finestra veig els til·lers amb quatre fulles grogues i elcarrer encatifat com si fos la festa del Corpus de ja fa molts anys.
Per la ràdio, resum del debat electoral d’ahir. Res de nou. Cridòria, atacs, acusacions, però cap proposta nova, engrescadora. Ala tele, pitjor encara: assassinat a Platja d’Aro, imatges terribles del conflicte Israel-Palestina amb criatures mortes, devastació apocalíptica...deixo anar una llàgrima.
I jo preocupat perl’article que provo d’escriure en aquest temps mort entre el nostre abandó del grup municipal del PSC i a una setmana de les eleccions-plebiscit al Parlament de Catalunya.
Em ve a la memòria un fragmentdel llibre “Sense alè” de Josefa Contijoch :
“El dictador Franco va anar morint fins a la mort.... Aquell any 1975 va ser molt productiu en matèria imaginativa, en fer-nos crear i creureil·lusions de no sé què.... Políticament semblava que començàvem una nova era, però, ai las!,.... de seguida van sorgir del barret, com conills o coloms, els primers polítics-estafadors, tota la caterva senseun bri de decència que s’ha anant perpetuant a l’ombra del poder. Les possibilitats d’inaugurar una arcàdia ideal se’n van anar en orris, Està vist que una colla de trileros pot rebentar el món. Hoesta fent. ( pàg. 132)
De rabiosa actualitat. Resumeix perfectament el meu estat d’ànim, tot i que encara crec que la política és, pot ser, una altra cosa, i no he dubtat, després de moltsesforços, decebut, de deixar el partit.
Que estem immersos en una crisi que ens té atenallats ja ho sabem i ho patim prou tots però sembla que no ens adonem que aquesta crisi és molt més que una crisieconòmica. És una crisi de valors en la qual el capitalisme més salvatge ha ensenyat les dents i ens ha demostrat que fa el que vol, quan vol i com vol. Però és clar, amb els partits convertits en...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.