Sordceguesa
Páginas: 5 (1107 palabras)
Publicado: 6 de junio de 2014
SORDCEGUESA
Definició i prevalència
La sordceguesa és una discapacitat que es caracteritza per l’existència simultània d’una deficiència auditiva i d’una deficiència visual. Aquesta doble deficiència dificulta de gran manera la capacitat comunicativa de la persona.
Generalment, tant les deficiències de l’oïda com de la vista són parcials, tot i que entre un 5 i un 10% de les personessordcegues es considera que tenen una afectació absoluta.
Es calcula que aquesta patologia afecta al voltant de 15 persones per cada 100.000 habitants .A Espanya deu haver entre 4.000 i 5.000 persones afectades, encara que l’ONCE només en té registrades poc més de 1.200.
Això pot ser degut a què moltes persones que pateixen aquesta patologia l’adquireixen a la tercera edat, i en aquestescircumstàncies, o no es diagnostica com a tal o bé no queda constància de la seva existència.
En aquests darrers anys , associacions de persones sordcegues reclamen el reconeixement de la sordceguesa com una discapacitat específica adduint que les necessitats particulars de les persones sordcegues són diferents de les necessitats de les persones que tenen una única deficiència sensorial, i per tantnecessiten serveis específics.
Tipus de sordceguesa
La sordceguesa es pot classificar en funció de l’etiologia, en congènita o adquirida:
Sordceguesa congènita. Les causes són similars a les que produeixen hipoacúsia.
Sordceguesa adquirida. La causa principal és la síndrome d’Usher. És una malaltia congènita, hereditària i recessiva, la qual cosa vol dir que es neix amb la malaltia però que espot desenvolupar en qualsevol moment de la vida.
A més a més hi ha tot un ventall de possibles tipologies segons el grau de pèrdua en cada sentit, l’edat i l’ordre d’aparició, etc.
El desenvolupament del llenguatge en les persones sordcegues
La deficiència visual i auditiva es tradueix en una sèrie de limitacions que pateixen les persones afectades per a captar el món que les envolta. Larealitat queda reduïda a allò que poden captar els sentits, i per tant, condicionarà molt la interacció d’aquestes persones amb l’entorn.
En les persones amb sordceguesa les dificultats d’orientació i mobilitat seran més greus que si la persona només és sorda o bé cega ja que els obstacles seran majors.
De tota manera, la discapacitat més gran que tenen aquestes persones és la dificultat per aaprendre a comunicar-se. Aquesta dificultat dependrà, sobretot, del grau d’afectació i del moment en què es produeixen les deficiències en relació a l’adquisició del llenguatge. En aquest sentit, la sordceguesa es pot dividir en tres categories:
Persones sordcegues totals o congènites. El tret més característic és que l’afectació és prelocutiva ( abans de l’adquisició del llenguatge). El mónd’aquestes persones és molt restringit i la capacitat per a construir-lo extremadament limitada, ja que els hi falten els mecanismes principals per l’aprenentatge. És freqüent que aquestes persones estiguin afectades per altres deficiències ( coronàries, neurològiques o fins i tot retard mental) que poden afectar al seu desenvolupament.
Les persones afectades hauran d’iniciar una educació específicaadaptada amb l’objectiu de construir en la ment del nen un món que pugui interpretar, essent el sentit del tacte a través de la mà i els dits, el principal mecanisme de comunicació.
Persones amb una deficiència congènita i l’altre adquirida. En general , aquestes persones participarien de característiques similars a les explicades per a cada deficiència en particular.
Persones amb sordceguesapostlocutiva. Són persones ques s’han quedat sordcegues després d’haver adquirit el llenguatge. En aquests casos s’han adquirit uns coneixements i s’han tingut unes experiències que els han permès tenir un cert bagatge, i a més a més , en general, conserven la llengua oral. En aquest cas , l’objectiu de la intervenció serà el de reconstruir el món ja conegut.
La intervenció en tots els casos...
Definició i prevalència
La sordceguesa és una discapacitat que es caracteritza per l’existència simultània d’una deficiència auditiva i d’una deficiència visual. Aquesta doble deficiència dificulta de gran manera la capacitat comunicativa de la persona.
Generalment, tant les deficiències de l’oïda com de la vista són parcials, tot i que entre un 5 i un 10% de les personessordcegues es considera que tenen una afectació absoluta.
Es calcula que aquesta patologia afecta al voltant de 15 persones per cada 100.000 habitants .A Espanya deu haver entre 4.000 i 5.000 persones afectades, encara que l’ONCE només en té registrades poc més de 1.200.
Això pot ser degut a què moltes persones que pateixen aquesta patologia l’adquireixen a la tercera edat, i en aquestescircumstàncies, o no es diagnostica com a tal o bé no queda constància de la seva existència.
En aquests darrers anys , associacions de persones sordcegues reclamen el reconeixement de la sordceguesa com una discapacitat específica adduint que les necessitats particulars de les persones sordcegues són diferents de les necessitats de les persones que tenen una única deficiència sensorial, i per tantnecessiten serveis específics.
Tipus de sordceguesa
La sordceguesa es pot classificar en funció de l’etiologia, en congènita o adquirida:
Sordceguesa congènita. Les causes són similars a les que produeixen hipoacúsia.
Sordceguesa adquirida. La causa principal és la síndrome d’Usher. És una malaltia congènita, hereditària i recessiva, la qual cosa vol dir que es neix amb la malaltia però que espot desenvolupar en qualsevol moment de la vida.
A més a més hi ha tot un ventall de possibles tipologies segons el grau de pèrdua en cada sentit, l’edat i l’ordre d’aparició, etc.
El desenvolupament del llenguatge en les persones sordcegues
La deficiència visual i auditiva es tradueix en una sèrie de limitacions que pateixen les persones afectades per a captar el món que les envolta. Larealitat queda reduïda a allò que poden captar els sentits, i per tant, condicionarà molt la interacció d’aquestes persones amb l’entorn.
En les persones amb sordceguesa les dificultats d’orientació i mobilitat seran més greus que si la persona només és sorda o bé cega ja que els obstacles seran majors.
De tota manera, la discapacitat més gran que tenen aquestes persones és la dificultat per aaprendre a comunicar-se. Aquesta dificultat dependrà, sobretot, del grau d’afectació i del moment en què es produeixen les deficiències en relació a l’adquisició del llenguatge. En aquest sentit, la sordceguesa es pot dividir en tres categories:
Persones sordcegues totals o congènites. El tret més característic és que l’afectació és prelocutiva ( abans de l’adquisició del llenguatge). El mónd’aquestes persones és molt restringit i la capacitat per a construir-lo extremadament limitada, ja que els hi falten els mecanismes principals per l’aprenentatge. És freqüent que aquestes persones estiguin afectades per altres deficiències ( coronàries, neurològiques o fins i tot retard mental) que poden afectar al seu desenvolupament.
Les persones afectades hauran d’iniciar una educació específicaadaptada amb l’objectiu de construir en la ment del nen un món que pugui interpretar, essent el sentit del tacte a través de la mà i els dits, el principal mecanisme de comunicació.
Persones amb una deficiència congènita i l’altre adquirida. En general , aquestes persones participarien de característiques similars a les explicades per a cada deficiència en particular.
Persones amb sordceguesapostlocutiva. Són persones ques s’han quedat sordcegues després d’haver adquirit el llenguatge. En aquests casos s’han adquirit uns coneixements i s’han tingut unes experiències que els han permès tenir un cert bagatge, i a més a més , en general, conserven la llengua oral. En aquest cas , l’objectiu de la intervenció serà el de reconstruir el món ja conegut.
La intervenció en tots els casos...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.