Soroll

En una empresa d´arts gràfiques es vol avaluar l´exposició a diferents agents contaminants, a fi de garantir la seguretat i salut dels treballadors.

En la visita realitzada pel Tècnic en Prevenció, s’observen les següents situacions:

1. - El lloc de treball de la màquina rotativa, té dues tasques, el control del funcionament de la rotativa i la neteja de components de la mateixa.
Enaquest lloc, i d'acord amb les mesures ja realitzades es determina una concentració de:
- Toluè, de 194 mg/m3 en 8 hores.
- Xilè, de 150 mg/m3 en 8 hores.
- A més es detecta la presència d'altres contaminants en quantitats no apreciables.

2. - El centre de treball és un espai diàfan on hi ha dos rotatives, a més d'una secció de magatzem iexpedició.

Realitzades mesures de soroll s'han detectat uns valors de 92 dB (A) a la zona de rotatives i 85 dB (A) a la zona d'expedició.

3.- D´altra banda en la zona d´expedició, en trobar oberta en un moll de càrrega s´han detectat valors de monòxid de carboni de 30 mg/m3.

El centre de treball no disposa de ventilació general o localitzada, sinó que es ventila amb les finestres de la nau iamb el moll de càrrega quan no hi ha cap vehicle.









Respon de forma raonada les preguntes següents:

1.- Enumera els diferents contaminants que apareixen en el supòsit i determina la seva naturalesa.
Els diferents contaminants que apareixen son:
• Toluè (194 mg/m3), El toluè o tolué, segons el registre lingüístic, és una molècula química pertanyent a la categoria de la químicaorgànica. Aquesta molècula està formada per un anell de benzè amb un radical metil. es produeix en tot el mon en quantitats importants. Les principals fonts d’emissió de toluè són: les de vehicles de motor i avions, durant la fabricació de productes químics, com a dissolvent de pintures, adhesius, colorants..., i en la producció de toluè.
• Xilè (150 mg/m3): El xilè, o també conegut amb el nomde dimetilbenzè, és un compost derivat del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d'hidrogen per grups metil. La seva fórmula molecular és C8H10. Es poden obtenir tres compostos isòmers, l'orto-, el meta- i el para-. Són líquids incolors d'olor característica, menys densos que l'aigua, amb la qual són immiscibles. Són miscibles, però, amb els solvents orgànics. S'obtenen per destil.laciófraccionada d'olis minerals lleugers o per "reforming" catalític del petroli. Predominen els isòmers meta- i para-. L'isòmer orto- s'utilitza en la preparació de l'anhídrid ftàlic, i els isòmers meta- i para- en la preparació dels corresponents àcids mesoftàlic i tereftàlic. Els tres s'utilitzen també com a solvents, combustibles i productes de partida en síntesi orgànica. _ Els xilens són tòxics iinflamables.
• Monòxid de carboni (30mg/m3): El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire. És altament tòxic pels humans i els animals en grans quantitats, tot i que també és produït en el metabolisme normal dels animals en baixes quantitats, i es creu que té algunes funcions biològiques normals. Consisteix d'unàtom de carboni i un àtom d'oxigen, connectats mitjançant un triple enllaç que consisteix de dos enllaços covalents i d'un enllaç covalente datiu. És l'oxocarbonat més simple, i és un anhidre de l'àcid fòrmic.[cal citació] En complexes de coordinació, el lligand del monòxid de carboni s'anomena carbonil. El monòxid de carboni és produït a partir de l'oxidació parcial dels compostos que contenencarboni; es produeix quan no hi ha suficient oxigen per a produir diòxid de carboni (CO2), com quan funciona una estufa o en un motor de combustió interna en un espai tancat. En presència d'oxigen, una flama blava crema el monòxid de carboni, donant lloc a diòxid de carboni.[1] El gas d'hulla, que va ser molt utiltzat abans de la dècada dels anys 60 del segle XX per a donar llum domèstica, cuinar...