Sortida al Pantà de Sau


MEMÒRIA SORTIDA PANTÀ DE SAU-TAVERTET

Situació Geogràfica:
Comprèn la major part de l'antiga demarcació de Sau, a la vall del Ter, que completava l'antic municipi de Querós, agregat a mitjan segle XIX al terme de Sant Hilari Sacalm. Situat a llevant de la comarca, en terres de les Guilleries dins l'espai natural de Savassona, limita al N amb Tavertet, a l'E amb Rupit i Pruit i Sant HilariSacalm (aquest darrer de la Selva), al S amb Espinelves, al SW amb Sant Sadurní d'Osormort i a l'W amb Tavèrnoles i les Masies de Roda.

El municipi té dos sectors ben diferenciats: el que s'aboca a la vall del Ter, on es trobava l'antic poble de Sau, negat pel pantà, i el que s'estén pel gran pendent que va del sector muntanyós de la Gavarra a la vall baixa de la Riera Major.

També per ladreta desguassa al pantà de Sau el torrent de Morant i per l'esquerra, després de la resclosa, el torrent de l'Aiguardent. El pantà de Sau, que arriba a Roda de Ter, té 17 km de llargada i una amplada variable, que en alguns punts supera els 3 km. Aquest pantà ha transformat la vida del municipi i el seu entorn natural. Aprofita la depressió situada entre la cinglera de Tavertet i la sevacontinuació, la serra de les Gorgues, i el massís de Sant Pere de Casserres i té una capacitat d'uns 177 hm3. La resclosa té 75 m d'alçada i 260 m de llargada i és a uns 370 m d'altitud, en un engorjat uns 2 km aigua avall de l'antic poble de Sau.


ITINERARI:

La presa de Sau, construïda sobre dics de granit, va ser enlles- tida després de 14 anys de treball. El 1963, l'any de la seva inauguració,va representar una transformació irreversible de la vall de Sau. Els seus 17 km de llarg sobre el riu Ter poden emmagatzemar un màxim de 177 milions de m3 destinats inicialment a la irrigació agrícola, l'abastament domèstic i industrial, i sobretot la producció d'energia hidroelèctrica. Una de les dues torres que s'alcen enmig de l'aigua és la que la capta deixant-la caure 100 m fins a toparbruscament amb la turbina que genera electricitat. A l'aigua observem les carpes, uns peixos resistents a les aigües contaminades i eutrofitzades del pantà. Un cop creuem la presa, seguim la carretera a l'esquerra, que porta a l'Hostal La Riba. Després d'enfilarnos uns quants metres, trobem una antiga extracció de sauló, el granit degradat i emprat com a sorra de ciment.
I ens dirigim a l’Hostal de laRiba: seguim la carretera cap a la cinglera, deixant a la dreta una pista cimentada que es dirigeix a Sant Joan de Fàbregues i Rupit. Al bell mig de la carretera, amb camps de pastura a dreta i esquerra, ens espera un vell roure. Al revolt següent, sota una torre elèctrica, prenem una pista ampla que, entremig d'un esclarissat alzinar, s'enfila a la dreta i deixa enrere l'asfalt. Guanyada una micad'altitud, ens trobem amb un parell de camins a la dreta i, poc més tard, amb la casa El Castell. Una darrera pista arriba per l'esquerra i presenta una cruïlla amb cartells indicadors.
Prenem el camí de la dreta i farem l'ascensió al capdamunt de la cinglera pel conegut grau de Tavertet. 
Caminem uns quants metres amb poc desnivell i abandonem el camí, agafant el corriol de l'esquerra ques'enfila cap al cingle. Després de creuar dues pistes transversals, el corriol ens condueix a una clariana rocosa. És un bon lloc per descansar. Les roques són formades per una mena de ciment de sorra que envolta unes pedres arrodonides semblants als còdols dels rius. Són els gresos i conglomerats vermells de les Guilleries, una roca formada pels sediments aportats per un antic riu provinent del massísdel Montseny fa més de 50 milions d'anys.Continuem pel corriol de l'esquerra, que s'enfila amb rapidesa per unes costerudes giragonses a través d'un preciós alzinar. Amb aquesta alçada apareixen plantes com el galzeran i la savina. Una balconada sorprenent ens ofereix un paisatge majestuós mentre acabem de superar la franja de roques ver- melles de la cinglera.
De sobte, les roques canvien de...