SOSTE

·ILLA DE PASCUA: GRUP P-4

1.LIMITACIONS AMBIENTALS, CLIMÀTIQUES I DERECURSOS:
La illa de Pascua es troba entre la costa de Xile i el grup d’illes Pitcairn, això fa que es trobi completament aïllada donat que la distancia mínima amb el territori més proper sigui de 2.100km. Aquesta illa es caracteritza per estar formada per un sòl volcànic en gairebé tota la seva totalitat (95%), per tenir unes dimensions reduïdes, aproximadament uns 106 km2, estar exposadacontínuament a un fort vent i per la manca de precipitacions en comparació amb la resta de les illes de la Polinèsia. A més a més la poca aigua provinent de la pluja es filtra de forma abundant degut a lescaracterístiques d’aquest sol.
El clima destaca per ser més fred que a la resta de l’arxipèlag i juntament amb el fort vent són la causa de la dificultat de desenvolupar l’agricultura en l’illa.
En unprimer moment l’illa de Pascua disposava dels recursos necessaris per a la subsistència, tot i així eren limitats. L’esgotament d’aquest la van portar a terme els primers natius que van explotar-losde forma incontrolada.
2.BASE PRODUCTIVA I TECNOLOGIES UTILITZADES:
La subsistència dels primers natius de Pascua va estar marcada pels cultius de plàtans, “taro”, “batata”, la canya de sucre...Aquest eren típics cultius de la Polinèsia. Un altre aspecte fonamental era l’únic animal domèstic del qual disposaven, el pollastre, també típic. La pesca tenia un paper minoritari, ja que el clima fredfeia quasi impossible l’abundància de peixos i marisc que asseguressin la subsistència de la població.
Els forts vents dificultaven la correcta maduració dels fruits dels arbres, ja que queien abansd’hora, això va fer que els natius es veiessin obligats a desenvolupar un sistema de cultiu basat en la protecció de les plantacions amb murs de pedres. També s’utilitzaven altre tècniques com els...