Sostenibilidad

El concepte de desenvolupament sostenible apareix en la presentació de l’informe Brundtland al 1987, que va significar una declaracio d’intencions dins l’àmbit del medi ambient amb l’objectiud’identificar estratègies que permetessin un desenvolupament munidal que estigues amb harmonia amb la natura. La definició de desenvolupament sostenible per l’informe de Brundtland va ser, que era com a"satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures." Des de aquesta primer aparició pública, el concepte ha anatampliant la seva influència en tots els àmbits, i així ha permès identificar problemes i aportar perspectives noves a dilemes permenents.

Trobem 2 classes de sostenibilitat:
S. Ambiental: enfocada aaquelles activitats que el seu desenvolupament permet preservar el nostre capital natural comú. Ex: tala d’àrbres assegurant que el bosc es podra regenerar
S. Social: des de la perspectiva de laprosperitat humana referint-se a la necessitat de tenir un estat ben organitzat i de ser conscients del que realment es necessari. Perquè hi hagi sostenbilitat social necessitem: s.econòmica, s.biològica,s.cultural, s.social.

Hi ha certes idees que apareixen de forma reiterada i que ajuden a entendre tots els àmbits que el desenvolupament sostenible avarca:

1. Equilibri: relació necessaria que had’exsistir entre explotació dels recursos naturals i la conservació de la naturalesa. És a dir que el desenvolupament i la conservació siguin compatibles.
2. Control: necessitat de posar un limit al’expansió per així preservar la natura.
3. Respecte: atribuir una serie de drets i necessitats a la natura.
4. Recursos naturals: concepció de la naturalesa com una serie de materia prima que s’had’utilitzar amb tot el dret.
5. Futur: falta de recursos per les properes generacions.
6. Naturalesa i medi ambient: fa referencia als dos conceptes en relació am el desenvolupament.
7....