Sostenibilitat_Sociologia

UB-Societat, Salut i Benestar
Introducció a la sostenibilitat i preguntes
Dr. Jordi Colobrans
Dept. Sociologia i anàlisi de les organitzacions
Fac. Economia i Empresa, UB

Parlar de sostenibilitat
A partir dels anys 70 mediambientalistes, economistes i comunicadors alarmats per l’explosió
demogràfica, el consumisme, l’escasedat de recursos i la contaminació industrial comencen a parlar
delslímits del creixement econòmic1. L’alternativa s’anomenarà: sostenibilitat 2.

Quines narratives hi ha darrera de la sostenibilitat?
En els anys 70 el món s’estava globalitzant en plena guerra freda. El desenvolupament industrial
semblava voraç amb els recursos naturals i s’estava gestant una forta crisi del petroli que feia dubtar
1

Vegeu l’informe del Club de Roma: Donella H. Meadows, Dennis L.Meadows, Jorgen Randers, and William W.
Behrens III. (1972). The Limits to Growth. New York: Universe Books, i altres llibres que van ser molt llegits en aquest
periode com el de Nordhaus, W. and J. Tobin, (1972) Is growth obsolete? Columbia University Press, New York.
Schumacher, E. F.; (1973) Small Is Beautiful: Economics As If People Mattered : 25 Years Later...With Commentaries
(1999). Hartley &Marks Publishers
2

El terme es va usar per primera vegada a la Conferencia d’Estocolm (1972)

del futur del benestar dels països desenvolupats. En els mitjans de comunicació planejava el
fantasma d’una guerra nuclear amb el conseqüent holocaust que podria extingir la civilització
humana i tornar-la a un estat de barbàrie3. Paral·lelament, a Europa i als USA, els moviments
contraculturalsinterpretaven les contradiccions del capitalisme i reivindicaven un estil de vida
diferent a l’american way of life, a les cultures de l’èxit i a l’opulència que feia tot just 15 anys
semblava que eren l’única manera de fer les coses a Occident després de la IIGM. Ara semblava
que altres maneres d’organitzar la vida eren possibles, des de l’orientalisme de supermercat i el
retorn a la natura4 , altribalisme urbà, la militància política d’esquerres o les tecnocultures
emergents. Algunes veus deien que calia salvar la terra de “la barbàrie del capitalisme salvatge”
mentre que altres, estaven preocupats per humanitzar el capitalisme.
Aquí es van trobar dues narratives. D’una banda, la narrativa dels economistes i demògrafs que
sense participar d’activismes, misticismes o cultures alternatives feienprojeccions sobre la durada
dels recursos naturals a la terra en funció dels ritmes de producció, el creixement de la població i
l’augment de la demanda de consum. Aquests càlculs proporcionaven als polítics i planificadors de
polítiques públiques escenaris futurs que demostraven amb xifres que el creixement econòmic als
països desenvolupats no podia seguir al mateix ritme que ho estava fent i,encara menys, si els estats
anomenats subdesenvolupats anaven sortint del seu subdesenvolupament i incorporant-se al món
desenvolupat. El desenvolupament significava riquesa, la riquesa aparició de classes mitjanes i les
classes mitjanes un increment de la demanda de consum que significava més pressió sobre uns
recursos naturals cada vegada més escassos. Com es podria satisfer la demanda de les novesclasses
mitjanes que volien gastar els seus diners en bens de consum i serveis?
Els economistes treballaven amb equacions del tipus: Si la població segueix augmentant
exponencialment i enriquint-se, les necessitats de consum seguiran augmentant exponencialment i,
per tant, per satisfer-les, haurem d’augmentar la producció, la qual cosa requerirà un augment del
consum de les fonts d’energia i unaugment de la pressió industrial sobre l’entorn. De ser així, i de
no fer res controlar-ho, podria produir-se una progressiva disminució de les fonts d’energia, amb
conseqüències sobre l’augment de la contaminació de les aigües, l’aire i dels entorns naturals.
Llavors, s’incrementaria la deforestació dels pulmons de la terra i augmentaria la desertització de
territoris la qual cosa podria...