Sota el casc

Sota el casc

En un equip d’hoquei el porter és el que porta el casc. No sempre és el capità, ni és el millor de l’equip, ni el més alt, ni el més guapo, ni el queestà més sonat (encara que alguns ho pensen). És el que està sota el casc, i prou. És diferent de tots perquè tots som diferents. I només té una cosa en comú amb elsaltres jugadors de pista: estima l’hoquei. I només té una cosa en comú amb els altres porters: sota el casc té sempre els ulls oberts.
Jo he vist porters corrent,saltant, donant voltes a la porteria, driblant un davanter, llençant un penal, estirant-se panxa enlaire, recolzant-se en el travesser, posant nerviós el contrari en unafalta directa, mantenint la calma en una jugada d’infart … però tancant els ulls? Tancar els ulls i ser porter és definitivament incompatible.
I és que cada porter,sota el casc, és una persona diferent, i agafa l’estic d’una manera diferent i toca la bola d’una manera diferent i es col·loca a la porteria d’una manera diferent iviu els partits d’una manera diferent i veu l’hoquei d’una manera diferent. I és que cada porter, sota el casc, té una cara, una boca, un nas i uns ulls diferents. Aixòsí, oberts, sempre oberts.
I si, algun dia, per aquelles coses de la vida, qualsevol d’ells apareix en una pel·lícula, no us la perdeu, si us plau. L’emoció,l’alegria, la diversió, l’angoixa, el suspens, la màgia, la sorpresa o el neguit estan assegurats. I fixeu-vos bé…, fixeu-vos molt bé, perquè segur segur que no serà elprotagonista. Però tampoc no serà mai qui traeix l’heroi ni el secundari que tothom oblida.

Per a tots els porters i porteres que mireu l’hoquei amb uns altres ulls.