Spinoza

Baruch Spinoza
Fitxa tècnica
Link: http://vimeo.com/75710026
Títol: Baruch Spinoza (Grandes filósofos)
Autor: Eliseo Alvarez
Companyia: Canal á d’Argentina
Génere: documental
Duració: 25 minuts (fragment des del minut 6:28 fins 20:00 )
Any: 2010

Resum dels continguts

En aquest documental ens expliquen els trets més característics del pensament filosòfic de Spinoza i totesles dificultats que va passar pel fet del gran ateisme que es reflectia ens els seus textos. També ens defineixen un dels conceptes més importants d’aquest filòsof: el conato.

Descripció


Des de ben petit Spinoza té una educació religiosa ja que procedeix d’una família de jueus. Encara que va rebre una educació lligada a la ortodòxia jueva, Spinoza va mostrar una actitud bastant críticadavant dels aprenentatges que va rebre de la seva religió familiar. Quan és més gran comença a estudiar i llegir llibres amb uns alts continguts en matemàtiques, filosofia i idiomes. A partir d’aquí es comença a qüestionar els punts de vista ortodoxes, tan es així que amb només 24 anys d’edat és excomulgat (va ser expulsat de la comunitat jueva) i desterrat de la seva ciutat. També va quedar prohibitllegir qualsevol dels seus textos i òbviament ningú es podia relacionar amb ell.

Totes aquestes condemnes religioses van ser a causa dels primers escrits filosòfics, on planteja que Déu no era només un únic esperit etern sinó que també era un cos infinit. Aquesta idea parteix de la innegable influencia de la filosofia de Descartes. Pel que fa Descartes, havia considerat l’existència de tressubstancies: el pensament (res cogitans, substància pensant), la extensió (res extensa, substància extensa) i Déu* (res divina, substància divina).
Spinoza redueix aquestes tres substàncies en una sola; la substància divina infinita, que es pot identificar com Déu o bé com la Naturalesa. És a dir, ell afirmava que les tres substancies que Descartes va proposar, formaven part d’una única substànciasuperior que era l’anomenat Déu. D’aquesta manera, al conferir l’extensió del infinit a la substància divina, aquesta es pot identificar com l’univers o la naturalesa.

Aquesta idea va ser pels rabins jueus un panteisme (la creença religiosa que diu que Déu o el seu equivalent metafísic és idèntic al univers, i que aquest Déu-creador que va dissenyar l’univers no existeix en un estat en el quees pot arribar, ja que només pot ser confirmat amb l’ús de la raó). Per Spinoza, Déu és una espècie d’identitat lògica de la qual pot derivar la realitat. Per tant, per ell Déu no és un ésser tot poderós sinó que forma la naturalesa, ja que un Déu infinit no només inclou el pensament (res cogitans) sinó també l’extensió(res extensa). Pel que fa l’extensió(res extensa), Spinoza la defineix com latotalitat infinita dels cossos en un sistema tancat d’energia. També afirma que es impossible demostrar la immortalitat de l’ànima i que aquesta pugui ser lliurament interpretada.

Les dos obres que va presentar quan era viu van ser: “Principis de la filosofia de Descartes” i “ Tractat teològic-polític”. Després de la seva mort, van aparèixer més escrits filosòfics. Segons els historiadors, laseva obra més important va ser “Ètica demostrada segons el ordre geomètric”, en aquest llibre ens ensenya una ètica objectiva, on ens defineix l’amor intel·lectual com l’acció d’arribar a la forma del coneixement més perfecte, per el qual jo puc mirar tota la realitat com un infinit. És a dir, per l’autor totes les coses estan relacionades entre si, i aquestes sorgeixen d’un ésser diví que és Déu.El problema que sorgeix no és Déu, sinó el ús polític-moral que se’n fa d’ell, ja que ens imposa una definició del bé i del mal. Per tant, s’utilitza com un aparell de submissió i obediència. És per aquesta última idea, que el seu llibre sobre l’ètica ha sigui considerat molt escandalós, ja que afirma que son les relacions entre les coses i entre els homes el que estableix què és bo i què és...