sr. manuel

aquella que ens dóna el sentit comú. El representant més destacat d’aquesta postura és D.Hume.
L’escepticisme radical, per la seva banda, sosté l’absoluta impossibilitat del coneixement humà. El seuprimer representant és Pirró d’Elis.
 Criticisme
El criticisme és la posició defensada per Kant segons la qual el coneixement és possible però no és segur ni definitiu; s’ha de ser revisatcontínuament. Kant creu que una part del nostre coneixement prové dels sentits i, com a tal, només pot ser provisional; i l’altra part la posem nosaltres en el mateix moment de conèixer. És aquesta part de laque podem estar segurs. (“Descobrim a les coses, allò que prèviament hem posat en elles”).
 Relativisme
Històricament els primers que van defensar el relativisme van ser un grup de filòsofs grecsanomenats sofistes. Els relativistes neguen l’existència de la veritat absoluta, és a dir, vàlida per a tothom. Segons això no hi ha un coneixement objectiu i universal, només opinions particularsvàlides en un moment històric, social o cultural.
 Perspectivisme
Segons J. Ortega i Gasset, defensor d’aquesta postura, cada persona té una perspectiva única i particular de la realitat. La veritatconsistiria en la suma de totes les perspectives possibles. En conseqüència el perspectivisme no seria incompatible amb el relativisme donat que defensa que cada perspectiva és relativa al lloc que cadasubjecte ocupa però, i en això s’aparta del relativisme, és possible un coneixement universal que equival a la suma de les visions particulars.
5.2. La conquesta de la veritat: una tasca col·lectivaMalgrat les dificultats que presenta el problema de la veritat, la seva recerca té un efecte doble i molt valuós:
 La sortida de la ignorància: donat que la recerca de la veritat ens fa augmentarel nostre coneixement tot i que aquest sigui provisional.
 La superació de l’error: ja que a mesura que avancem en el coneixement son capaços de desfer-nos d’opinions errònies, prejudicis, tabús...