srta

CAROLA DURAN I TORT

ASPECTES JURIDICS EN UN FRAGMENT DE L'ESPILL
DE JAUME ROIG

Es de sobres conegut que L'espill conte molts termes medics i de
regiment de salut tal corn escau a l'obra d'un escriptor que es metge,
pero es mes sorprenent que aquest metge faci us, amb gran encert,
de termes juridics procedents del dret civil.
A proposit d'aquesta utilitzac16, potser cal recordar quel'avi de
Jaume Roig era notari i que situacions similars a les que planteja a
L'espill podien haver estat objecte de comentaris en l'ambient familiar, ja que eren for^a frequents en els medis judicials contempora n i s.'
D'altra Banda, I'actuaci6 de l'autor com a administrador de
l'hospital d'en Clapers ' devia familiaritzar-lo amb reclamacions
hereditaries de tota mena, per tal com l'hospitaltenia dret als bens
dels que hi morien, cosa que podia molt be no ser acceptada pels
hereus, que podien presentar recurs contra I'adjudicacio.
Pero, sigui quin sigui l'origen d'aquest coneixement, el que es cert es
que les figures juridiques hi son emprades correctament i demostren una
familiaritat amb els fonaments del dret civil catala.
L'episodi que comentem ocupa un centenar de versos-del 6844
al 6943- i se situa a la primera part del Ilibre tercer, que conte les
admonicions que Salomo fa al protagonista per treure-li del cap la
idea de contreure un nou matrimoni.
1.
MASP()NS I ANGLASFLL , Questions civils estudiades per Lluls Peguera ( Barcelona,
Llibreria Alvar Verdaguer , 1906).
2.
A. RUBI O VILA, Autobiografia i ficcid en L'espill de Jaume Roig, uL'Espilb>,
nums. 1-2(1979).

Llengua & Literatura, 4. 1990-1991

424

Carola Duran i fort

SalomO 1'adverteix que, si pren muller Jove amb I'afany d'assegurar la descendencia, es segur que morira aviat:
Sit tens per dit
ton foil delit
ab ioue, frescha
M50v.]

muller to crescha
he llonch temps dure,
yot asegure

de strangulada
he dulccerada,
6825

molt prest, lens trigua,
certa uexigua;
degran ardor,
dolor, cuycor

6830

de tremolar
cap, peus e bravos;
ab cuytats passos,
de poplexia
o litargia

6835

ben tost morir.

en lorinar;

Si, malgrat aquesta advertencia, persevera en la seva idea i es
casa amb una noieta, la joventut de la dona tampoc no es garantia de
tenir descendencia i, encara que en tingui, pot ser que no neixin fills
mascles, amb la qual cosa totsels afanys per perpetuar el Ilinatge
serien malaguanyats:

6840

Si per parir
(puys fills no tens)
dius que la prens,
quit asegura
que criatura
della ueuras,
he sin auras
ffilles o fills?

Aspectes juridics en an fragment de ((L'epilb)

425

Encara que aconsegueixi tenir fills mascles, els problemes per
assegurar la continuitat del patrimoni familiar no queden resolts.
Es apartir del vers 6844 que apareixen les figures legals que,
manejades amb mala fe, capgiraran els objectius de proteccio als
menors i a les Bones que van inspirar la seva creacio.

6845

6850

Orfens pobils
to naxerien,
he may haurien
hedat conplida
durant to uida;
los Ilurs tudos
he curados
los pobils tendres
pendran per gendres;
ffer san hereus

de to arreus;
La mort causada pelmatrimoni amb dona jove fara que el pare
no arribi a veure la majoritat dels seus fills i, a causa d'aquesta
minoritat, caldra nomenar una persona que legalment tingui cura
dels orfes i de l'administracio dels seus bens.
La mare, a qui corresponia la tutoria o la curatela dels fills, no
estava obligada a acceptar-la i, fins i tot, es recomanava que procures
defugir-la a fi de no perdre capbenefici per respecte als seus bens
dotals.'
D'altra banda, la muller perdia la tutela dels fills en contreure
nou matrimoni. 0 sigui que, per una causa o una altra, la majoria de
fills que quedaven orfes de pare creixien rota la custodia d'un tutor o
un curador.

Molts dels aclariments sobre dret familiar son extrets de F.
3.
ANCI.ASELL, Nostre Dret familiar cegons els autors classics y...