St Agusti 2014 Cat

St. Agustí

Creació i Filosofia
El cristianisme
La innovació més gran de l’era antiga va ser el cristianisme. La història
d’Occident resultà transformada per la nova fe. La civilització és, a partir d’ara,
un procés animat pel cristianisme, l’humanisme inspira la cultura; la dignitat humana, és a dir, el valor inigualable de cada vida humana, sense distinció de classe social, raça, sexe, etc., ésel valor capital. Això ho modificava tot: la idea de
llibertat, la del ser humà, la del poder polític, la de la cultura. Sense ser una filosofia, el cristianisme insuflà un sentit nou en quasi totes les idees.
Considerem la idea de llibertat, per exemple. Els antics admetien l’existència
“natural” d’esclaus. L’esclavatge podia derivar de la guerra, del naixement, d’una
pena legal, etc., en totcas era un fet acceptat. L’ordre social, legal i econòmic
s’assentaven sobre l’esclavisme. Què hi havien dit els filòsofs? Amb la noble excepció de Sèneca, els pensadors antics no han posat mai en qüestió l’esclavisme. És que ignoraven que l’home és lliure per naturalesa? No. Plató i Aristòtil
reconeixen l’existència de la llibertat humana, però es diria que sols és una llibertat psicològica i, peralguns, social i política; no és, però, llibertat transcendental.
Per als pensadors antics, l’home té llibertat, està dotat de llibertat, però no “és”
lliure. L’individu, no transcendeix l’espècie, la societat, l’Estat.
La idea cristiana de l’home, del seu lloc en el món, deriva del concepte de
creació. És perquè l’home és imatge de Déu, creat a la Seva imatge i semblança, que la criatura humanaté una dignitat no negociable. Ara bé, aquesta noció
es troba igualment en el judaisme. Els hebreus estaven escampats per l’imperi
macedònic, i pel romà, uns segles abans del cristianisme. De fet, la primera traducció de la Bíblia al grec i, amb això, alguna síntesi del pensament hel·lenístic i
jueu ja s’havien produït entre dos i un segle abans de Crist. Com explicar llavors
que sigui elcristianisme, més que el judaisme, qui configura per dintre Occident?
Cristianisme i cultura
El cristianisme es presentà, de bon començament, com la realització de les
expectatives israelites de renovació de la humanitat, per iniciativa de Déu. Els
cristians no es veien, inicialment, sinó com a jueus fidels. La clau diferenciadora
és l’expectativa messiànica. Per als cristians ―tots jueus, al principi―,l’esperança messiànica ja s’ha acomplert. El Déu d’Abraham, el Déu d’Israel, ja ha fet
culminar la història: Jesús és el Messies. Per tant, la missió universal d’Israel
―ser “llum dels pobles”― ja s’acompleix ara. La salvació d’Israel és la salvació
de la humanitat, de l’home universal. El cristianisme és universal, ecumènic, és
per a tots els pobles. Per contra, els israelites que no accepten lacondició messiànica de Jesús, continuen essent el poble escollit, un residu enmig de les nacions. No es poden mesclar amb els pagans.
La cultura jueva havia de perdurar enmig de la cultura pagana; el cristianisme,
en canvi, estava destinat a transformar interiorment la cultura greco-romana, que
esdevingué la cultura cristiana. Europa s’ha denominat a si mateixa la cristiandat, fins al s. XVIII. Lacristianització de la cultura pagana ha estat un fet natural,
no ha tingut res de violent, ni d’impositiu. De fet, la cristianització ha salvat la cul-

tura pagana del naufragi en què ella mateixa incorre en els segles
de la decadència i liquidació de l’imperi de Roma.
Quina ha estat la veritable causa de la caiguda de l’imperi
romà? Aquesta pregunta no és innocent. Ja els primers intel·lectualscristians han hagut de defensar-se, el paganisme acusava al
cristianisme d’haver causat la ruïna de Roma. Ara bé, la cristianització de les institucions romanes es degué a una necessitat de
legitimació. En efecte, l’ordre romà s’havia funMarc Terenci Varró (116-28 a. C.), magisdat en l’imperi de la força i l’expansió, amb la trat, escriptor polígraf i erudit, dirigí la pripromesa d’una era de...