St Agusti d'Hipona


COMENTARI DE TEXT “Sobre la memòria” Agustín de Hipona.
Agustín de Hipona (354-430), influenciat per les lectures de Cicerò, va dedicar-se gran part de la seva vida a la retòrica, fins a exercint-ne la professió de mestre. Un cop abandona la vida de luxúria per dedicar-se de ple a la fe cristiana escriu sobretot un parell de llibres que marcaran la teoria agustiniana i que tindran fortainfluència al llarg de l’edat medieval; “La ciutat de Deu” i “Confessions”. En el seu llibre “Confessions”(397-398) ens descriu, entre d’altres pensaments, les seves reflexions sobre la memòria, una de les parts importants dins l’art de la retòrica.
Tot i que l’edat mitja comença des de la caiguda de l’imperi romà d’occident, podríem considerar que Agustín de Hipona actua de pont entre lafilosofia de l’edat antiga i la medieval. Agustín de Hipona viu l’època de declivi de l’imperi romà, on, el senadors perden el poder que havien tingut en l’època de la República, en front a un emperador i l’església comença a guanyar poder econòmic i protagonisme fins a l’auge total de l’església a l’edat mitja.
Un dels problemes fonamentals discutits en el període de l’edat mitja van ser larelació entre la fe i la raó, així com la naturalesa i l’existència de Déu. El plantejament grec sobre la idea de Déu es limitava a una interpretació de intel·ligència ordenadora, com causa final o com a raó còsmica, tal com es veu en Anaxàgoras i Aristòtil. Els pensadors cristians en canvi, entenen per Déu un ser provident, preocupat pels temes humans, creador, omnipotent i únic, a qui liatribueixen la veritat. Malgrat aquestes grans diferències de pensament els pensadors cristians troben el punt de partida en el platonisme i neoplatonisme, en el dualisme platònic entre món sensible i món intel·ligible, l’afirmació de la immortalitat de l’ànima així com la composició dualista ànima-cos.
Agustín de Hipona, en el seu escrit “Sobre la memòria”, es fa certes preguntes sobre el procés dememoritzar i va descrivint els moments quotidians en els que ell utilitza la memòria d’una forma conscient i inconscient. Distingeix entre la memòria dels diferents sentits, el que més tard es definirà com memòria sensorial. I es fa una sèrie de preguntes sobre la memòria (mes tard definida com a memòria no declarativa, dins la memòria de treball) per d’alguna

manera arribar a la conclusió, ipossiblement influenciat per la devoció cristiana, que certs aspectes de la memòria ens venen donats de forma innata.
Influenciat per les idees de Plató, Déu i ànima són les principals bases filosòfiques d’Agustín de Hipona però vistes des de una altre vesant, per Plató l’ànima és eterna. L’home pot descobrir la veritat a través de la introspecció, doncs l’ànima és la representant de Deu enl’interior del jo. Sorgeix una diferenciació amb la filosofia grega que tractava de descobrir una realitat exterior. Agustín de Hipona construeix una Psicologia introspeccionista, l’objecte d’estudi és l’ànima, substància espiritual que esta separada del cos. En aquest dualisme extrem no hi havia lloc algun per a un saber psicològic de caràcter científic, aquest vindria de la mà de Wunt cap a finalsdel s XIX.
Psicologia i filosofia van fer camí juntes fins a finals del s XIX. L’anomenaven Psicologia Filosòfica, caracteritzada per la carència de metodologia científica de principis explicatius propis. Cap a l’últim terç del s XIX apareix, amb la Psicologia wundtiana el primer sistema psicològic científic. En mig, entre la filosofia medieval i la filosofia moderna ens trobem amb elRenaixement, on l’home és el centre del debat i sorgeixen les ciències humanistes. En el Renaixement, amb Descartes, la relació ànima-cos queda trencada, per ell la conducta voluntària depèn de la ment mentre que la involuntària no te res a veure amb ella.
Amb Wilhelm Wundt (1832-1920) apareix la psicologia experimental. Les problemàtiques socials i polítiques d’aquella època desencadenaren...