ST

ST. TOMÀS D’AQUINO

ÍNDEX
VIDA I OBRA..............................................................................................................................................2
INFLUÈNCIES(ARISTÒTIL)................................................................................................................3
CONTEXT HISTÒRIC (L’ESCOLÀSTICA)........................................................................................4
RELACIONS RAÓ-FE...............................................................................................................................5
L’UNIVERS TOMISTA (EXISTÈNCIA I ESSÈNCIA).....................................................................6TEOLOGIA NATURAL (EXISTÈNCIA DE DÉU).........................................................................7-8
CRÍTICA DE ST. TOMÀS A L’ARGUMENT ONTOLÒGIC DE ST. ANSELM..........................9
POLÍTICA-ÈTICA.............................................................................................................................10-11

VIDA I OBRA
Neix el 1225 prop de Monte Casino(Itàlia). Estudia al monestir de Monte Casino i estudia Arts (el que avui anomenem lletres) a la Universitat de Nàpols. De família ben situada, no comparteixen propòsit d'ingressar en l'orde dels dominics i fan el possible per dissuadir: van arribar a segresta’l i el tancar-en el castell familiar. Els dominics són una de les ordres mendicants que sorgeixen al segle XIII. Fan vot de pobresa, pel qualrenuncien a tot tipus de propietats o béns, ja siguin personals o comuns. Viuen en la pobresa, mantinguts només per caritat. Les ordres mendicants més importants van ser aprovades en el segle XIII, després de superar l'oposició inicial que van patir per part del clergat secular. A causa d'aquestes característiques la seva família s'oposava al fet que el seu fill entrés en una d'aquestes ordres.L'obstinació de Tomás els va fer, per fi, desistir i Tomás aconsegueix la llibertat. Després d'ingressar a l'ordre, es dirigeix ​​a París on estudia teologia sota la direcció de Sant Alberto Gran, una de les principals figures del moment. Després d’un període de temps en Colònia, torna a París per aconseguir el grau de mestre en teologia. Ensenya teologia a París, i Nàpols. Mor al dirigir-se al Concilide Lió on havia estat convocat pel papa Gregori X en 1274.
Entre seves obres destaquen:
La Summa Teològica: que és un compendi o síntesi, de tot el saber teològica.
La Summa contra gentils: St. Tomàs intenta convèncer els que no creuen (els gentils) de la veritat de la fe catòlica.
Sobre l'ens i l'essència. Obra de caràcter metafísic on proposa la seva distinció entre existència i essència.- Qüestions quodlibetals: un conjunt d'escrits sobre diverses qüestions.
INFLUÈNCIES (ARISTÒTIL)
La relació entre Aristòtil i Sant Tomàs d'Aquino, pot semblar una qüestió summament acadèmica i tècnica, però té també un aspecte ideològic molt obi, perquè el que es debat és, en realitat, la intermediació àrab en la introducció de l'aristotelisme a Europa i, de vegades, fins i tot,la suposada 'puresa autòctona' de l'arrel cristiana medieval, en la persona del filòsof més rellevant del període.
Entre els temes aristotèlics que recull Tomàs cal destacar:
- La teoria de l'acte i la potència de la qual deriva la tesi tomista del Primer Motor Immòbil (Déu) com a acte pur.
- La idea de finalitat (doncs tota reducció de la potencialitat a l'acte té lloc en vistes a un fi), queli serveix per sostenir que les criatures hi ha “propter Deum” ('per Déu), que és el seu fi mateix .
- La tesi que l'ànima és la forma del cos, és a dir, l'ànima no és una substància completa.
En canvi, Tomàs nega tres tesis aristotèliques:
- Que Déu sigui pensament que es pensa a si mateix, com afirmava Aristòtil, ja que el Déu cristià pot pesar la realitat en si mateixa, en tots els...