Subjecte Consciencia Rao

Subjecte i consciència
Tots els ésser vius tenen consciència, que és la capacitat de rebre informació del medi
i de si mateixos. L’ésser humà és un subjecte perquè és algú que actua, un jo que gira
sobre si i és capaç de preguntar-se: qui sóc jo?
La consciència ve marcada per la capacitat de generar un jo, un subjecte, un substrat.
Algú que recull i pot emmagatzemar la informació de l’exterior.Aquest jo, recull, unifica
i integra les informacions de l’exterior. El jo és, per tant, la suma de totes les
experiències viscudes i que hem integrat i unificat en el nostre “ens”, en el que som.
La consciència humana te dues funcions essencials:
- Considerar-nos a nosaltres mateixos com una realitat pròpia, una realitat que
s’expressa en dir “jo”, “em”, o “mi”
- Mantenir la continuïtat del jo,unificant i integrant en el subjecte tot el que prové de
l’exterior i m’afecta. Sóc una realitat pròpia, que és vigent (actual), que continua sent el
mateix jo i es manté estable.
Aquesta consciència es transforma en una consciència personal perquè la consciència
humana ens permet fer-nos càrrec de la història. Per això, les persones no tenim
només biologia sinó també biografia. En la vida històricaens trobem construint-nos
contínuament.
L’autoconsciència és una consciència exclusivament humana, només nosaltres ens
fem preguntes sobre nosaltres mateixos. Sóc conscient de que sóc conscient, un jo
que estudia el seu propi jo. Sóc un jo que analitza sobre la seva consciència (el jo que
unifica, integra, recull un seguit d’informació). Sóc un jo que reflexiona sobre si mateix.
A més a més, lanostra autoconsciència és una doble autoconsciència ja que sóc
conscient de que sóc conscient de que sóc conscient. Sóc un jo que se sap conscient
de la seva pròpia autoconsciència.

L’animal que té logos
Aristòtil va tenir en compte que els éssers humans som animals racionals, és a dir,
pensem les coses i estem, per tant, dotats de logos, però els terme λογοσ pot traduirse de maneres diferents.Logos vol dir paraula, discurs o raó.
Relacionem l’ésser humà com a animal amb logos ja que els éssers humans som els
únics capaços d’elaborar conceptes i fer servir un llenguatge conceptual. Des de la
realitat, generem contínuament conceptes. Com seria la vida sense ser capaços de
generar conceptes?
El fet d’elaborar paraules (des dels conceptes) fa que l’home generi discursos i ens
permetexpressar-nos, obrir el nostre món interior als altres i apel·lar a la resta de la
gent esperant, d’ells, una resposta que permeti una interrelació. És a dir, el fet de ser
racionals, de tenir logos, ens permet ser “relacionals”, sociables (capaços de viure en

societat). Vivim en societat perquè volem viure junts. Aquell no sociable, segons
Aristòtil, és un ιδιοτεσ.
Tenir logos implica, també, pensar demanera correcta i raonable, coherentment. La
raó serveix per saber com actuar dia a dia i, en aquest sentit, Aristòtil va enunciar que
l’objectiu final de tots els homes és la felicitat i per aconseguir-la és necessària la raó.
La felicitat i la seva recerca obre les portes a la raó com a dimensió moral, com a
dimensió pràctica. La felicitat es busca a través de la prudència (φρονεσισ) que és lavirtut que ajuda a triar el camí cap a la felicitat, mitjançant els mitjans necessaris. Ser
prudent significa analitzar els pros i contres i actuar bé. Ser prudent també equival a
ser equilibrat.

Raó i racionalitats
La pluralitat d’usos del terme raó indica que hem d’entendre la raó com a un conjunt de
capacitats que els humans podem exercir de diferents maneres. Així doncs, podem
distingir entreraó com a facultat humana i racionalitats com a diferents usos del terme
raó.

Raó teòrica i raó pràctica
Podem utilitzar la nostra capacitat racional per assolir la veritat i per aconseguir la
felicitat.
Segons Aristòtil, la veritat és allò que no pot ser d’una altra manera. L’ésser humà
busca la veritat però mai no la posseirà perquè la nostra raó és limitada i mai no
podrem conèixer-ho tot....