Sublim I Vulgar

El nostre text es de l’any 1998. Jordi Busquet, l’autor, és doctor de sociologia i ha participat en diferents projectes d’investigació en l’àmbit de la cultura i comunicació a nivell català, Espanyoli europeu.
En el nostre text, l’autor, J.Busquet, fa un anàlisis sobre les idees predominants sobre la cultura de masses al llarg del segle XX. D’altra banda també fa una critica analítica aaquells topics de la cultura que encara no han desaparegut (alguns) i al caràcter superficial que adopta la cultura de masses. A partir d’aquesta critica podem concebre la nostra realitat cultural iextreure conclusions comprensibles de cara als reptes culturals amb els que ens enfrontem. Una de les característiques del text es que contrasta, paradoxalment, la nova realitat cultural constantmentcanviant amb aquella realitat que situa la cultura en un àmbit molt mes aristòcrata i dividida per sectors.

AHORA VIENE UN RESUMEN DE TODO EL TEXTO QUE PUEDE SERVIRNOS (O NO), MÁS O MENOS PARA SEGUIR YNO PERDERNOS CUANDO HABLAMOS.
-Primerament Busquet ens diu que per definir els nivells de qualitat cultural, i fer un judici de valor, cal tenir en comte les dimensions culturals, la forma i elcontingut de l’obra, les característiques del públic, els mitjans de difusió... També depèn del grau de qualitat intrínseca, la sensibilitat del públic davant l’obra, i el tipus de difusió que es fa.D’altra banda depèn també del nivell de formació cultural del públic.
-Després trobem que als anys 50 i 60 es crea una trinòmia (es divideix en tres) dels nivells de cultura. Aquests son: 1.HIGHBROW(persona que ja te uns estudis i uns gustos mes refinats), 2.MIDDELBROW (nivel cultural mitjà) i 3.LOWBROW (públic que expressa poc interès i gust). (Aquí podem començar a parlar de les imatges de l’estilLOWBROW de lo que ha buscado Juan)
Això ens dona una visió aristòcrata de la cultura, dividit en una piràmide, on els Hihbrow pertanyen a una classe superior. Que en certa manera no es així,...