Subscripción

TEMA 1:
Introducció.

La historia clínica (elaborada pel metge) en alguns casos permet arribar a conclusions, però no sempre és així. En aquests casos, quan el metge no es capaç d’arribar a cap conclusió amb la historia cínica i la exploració física, es recolza en els serveis diagnòstics:
* Tècniques de la imatge.
* Proves fisiològiques (electrocardiograma, electroencefalograma,etc.).
* Serveis del laboratori clínic (o ciències del laboratori clínic), que consta de varies àrees:
* Microbiologia.
* Anatomia patològica.
* Hematologia.
* Immunologia
* Bioquímica clínica.
En els serveis del laboratori clínic s’acostuma a treballar amb mostres obtingudes del pacient i es treballa in vitro (diagnòstic in vitro), tot i que en algun casconcret es pot fer una proba in vivo.
Des del punt de vista pràctic, els laboratoris es divideixen en diferents tipus (en hospitals grans acostumen a haver-hi laboratori separats, mentre que en hospitals o laboratoris petits tots els serveis solen estar junts):
* Laboratori general:
* Realitzen tots els serveis.
* Enfocat a les rutines.
* Laboratori d’urgències:
*Obert les 24 hores (torns de guàrdies).
* Enfocat a la obtenció d’una resposta ràpida.
* Catàleg de serveis més restringit que un laboratori general (es mesuren certs marcadors que permeten un diagnòstic ràpid).
* Laboratori de proves especials:
* Realitza proves complexes o poc freqüents (allò que no fan els altres laboratoris).
* Laboratori prop del pacient:
*Equips que acostumen a trobar-se en les unitats de cuidats intensius (UCI), en urgències, etc.
* Quan el pacient esta ingressat i requereix mesures continuades de cert paràmetre.
* Sol ser-hi en hospitals molt grans.
* Ha de ser controlat per el laboratori general.
* Cada cop són més freqüents.

La bioquímica clínica és el estudi in vitro de les propietatsbiològiques útils per el diagnòstic, pronòstic, monitoratge i cribratge de les malalties:
* Diagnòstic: procés mitjançant el qual s’identifica en un individu l’existència d’una malaltia determinada o d’un estat particular.
* Pronòstic: predicció del curs futur d’una malaltia i de la resposta al tractament.
* Monitoratge: seguiment del decurs d’una malaltia i de la resposta al tractament.* Cribratge: detecció d’una malaltia en una població determinada sense símptomes clínics.
No tots els marcadors són útils per a totes aquestes aplicacions (uns o són per el diagnòstic, altres per el pronòstic, etc.).

Flux de treball de les activitats generals d’un laboratori:
* Defineix la forma general de funcionament d’un laboratori.

* Tradicionalment es divideix en 3 fases:1. Fase preanalítica o premetrològica:
* El procés comença amb una petició del metge al laboratori (per acceptar o descartar un possible diagnòstic).
* El laboratori rep la petició i es recull la mostra en funció de la petició.
* Un cop obtinguda la mostra, es transporta al laboratori (el transport pot ser més gran o més petit, però sempre s’ha de fer en lescondicions adequades per a que la mostra arribi en bones condicions).
* Recepció i informatització (entrada de dades al sistema informàtic): quan la mostra arriba al laboratori es comprova que s’hagi recollit la mostra adequada (d’acord a la petició) i la informació necessària del pacient.
2. Fase analítica o metrològica:
* És la fase de mesura pròpiament dita (és la fase mésimportant i la que comporta més temps).
* No es fan únicament mesures, sinó que també es fan observacions i controls de qualitat.
3. Fase postanalítica o postmetrològica:
* Quan s’obtenen els resultats es du a terme un procés de validació (una persona amb coneixements suficients confirma que no hi hagi cap error o incongruència prèviament al lliurament dels resultats)....