Sufragi universal

Carmen Hernández Mármol 1r Batx Noc. Història del món contemporània

Condició de la dona a mitjan segle XIX

Segons la font històrica primària escrita de la pàgina 93 del llibre de text, on ens explica per sobre la situació de la dona al 1848, podem extreure determinada informació.
Primerament direm que la dona a mitjans del segle XIX estava completament eclipsada per l’home. A les primereslínies es pot observar com s’ esmenta en múltiples vegades la privació del dret a votar. Amb aquesta privació es sotmet a la dona a unes lleis les quals ella no ha pogut declarar-se ni a favor ni en contra. A més de la privació del dret al vot, també s’ esmenta l’absència de drets i es cataloga aquesta privatització com Opressió.
També ens explica que tots els llocs de treball ben remuneratseren ocupats per homes ja que existia la remuneració limitada. Això li barra tots els camins possibles i ho complementa el fet de que li neguen la educació en universitats.
En aquesta declaració es culpa a l’home d’ aquesta dependència femenina als homes i de que la societat no fa res per evitar-ho, a més es reivindiquen els mateixos drets i privilegis com a ciutadanes Americanes.

Reivindicacionsplantejades:

Les reivindicacions eren clares, volien la incorporació de la dona al món del treball, el dret a votar, el dret a poder tenir uns estudis superiors per accedir a una vida millor, treure les barreres que les dones tenien a l’hora de poder accedir a un lloc de treball que estava únicament ocupat per homes, la igualtat a casa per que ella no es sentís com una anul·lada només pel fetd’estar casada i la immediata admissió a tots els drets, deures i privilegis com a ciutadanes.

Estratègies de lluita:

Les primeres en unir-se a aquest moviment, van ser les dones Britàniques, Americanes seguides per les Holandeses i les Escandinaves. No va ser, per això, un moviment que acaparés a les masses, la majoria de les sufragistes que es manifestaven en un principi eren les de lesclasses mitjanes, les quals tenien un cert grau d’educació més elevat. Podem veure-ho per exemple a la pel·lícula Mary Poppins, on la mare dels nens era una coneguda sufragista femenina, però també es pot veure la seva classe social.
A continuació, com per capes, van unir-se les obreres, les quals van posar per davant els seus principis i drets com a treballadores que no pas els feministes. Perúltim, degut a la seva localització fora de les ciutats, la seva mínima educació, mancança de temps lliure i dedicació al treball, es van unir les dones del camp.
Com a estratègies de lluita, Emmeline Pankhurst, va inspirar diverses maneres de protesta, com per exemple la vaga de fam i les manifestacions. Emily Davison va morir en una de les seves protestes al llançar-se a les potes d’un cavall enplena carrera al hipòdrom. Concepción Arenal va assistir a la universitat disfressada d’home per reivindicar els dret de les dones a rebre una educació superior.
El punt més decisiu va ser arrel de la Primera Guerra Mundial, ja que les dones van suplir als homes tan a les tasques domèstiques com a la tasca de portar diners a casa per poder menjar.

Relacions amb altres moviments polítics isocials

Com he esmentat abans, aquest moviment ha coincidit en determinades ocasions amb altres moviments politics i socials, com per exemple, La primera Guerra Mundial. El fet de que les dones haguessin d’ocupar el lloc de l’home a les fàbriques on es treballava amb acer, tant per fer armes com per fer peces per als avions i si li afegim el fet de la seva independència a l’hora de portar la casatota sola, fa que tot es desenvolupi més de pressa.
A priori de la Primera Guerra, també podem esmentar la decisió que va prendre la Segona Internacional al convocar per primera vegada una conferència feminista i declarar-se solidari amb aquest mateix moviment. Consideren, que al ser un moviment també de classes i socialista internacional, s’ha de recolzar.

Incidència de la lluita feminista en...