summerhill



TEORIES I PRÀCTIQUES CONTEMPORÀNIES EN EDUCACIÓ

SUMMERHILL de A.S.NEILL




TESI
L’escola antiautoritària de Summerhill té com a finalitat l’assoliment de la felicitat per sobre del desenvolupament intel·lectual, tot prioritzant la llibertat individual i demostrant que sense odis, pors ni repressions produïdes per la societat, els infants s’enfronten al dia a dia amb més valentia,ànims i motivació.
ANÀLISI
Summerhill és una escola moderna fundada l’any 1921 i situada a prop de Londres que acull nens fins als setze anys d’edat.
Per tal d’arribar a la felicitat, es diposita plena confiança en els nens, es té la convicció que aquests són bons per naturalesa i se’ls permet gaudir d’una completa llibertat en tot moment per tal de créixer de manera natural; passant perl’assistència no obligatòria a classe fins a la possibilitat de dormir nens i nenes junts.
A més, no estan sotmesos a cap tipus d’inspecció; poden vestir com vulguin; se’ls permet la masturbació; no hi ha exàmens excepte si es vol anar a la universitat o si el mestre en vol fer un per mera diversió; i fins i tot no se’ls explica com han d’actuar, tret que la seva acció comporti conseqüències negativespels altres, punt que reflecteix la importància de la consciència de grup.
Neill defensa la llibertat, ja que assegura que tots aquells nens no lliures estan reprimits, condicionats, no són capaços de viure plenament la seva vida i tendeixen a ser agressius, destructors, mal educats i ressentits. Aquests sentiments són conseqüència dels càstigs aplicats per les escoles tradicionals i els pares engeneral. Aquests càstigs que solen ser desproporcionats en relació a la malifeta que els nens han dut a terme i que els provoquen un odi cap a la persona que els ha punit. Aquestes penalitzacions són resultat d’una disciplina severa que les úniques coses que cerquen són la pau i quietud dels pares. És per això que a Summerhill, només quan repercuteix en els altres, tot comportament negatiu espenalitza amb un càstig proporcional al comportament en qüestió per tal que el nen assumeixi la seva malifeta. En aquest sentit, Neill pren com a base la següent frase: L’odi genera odi i l’amor genera amor1. I, per tal d’evitar l’odi i fer que sorgeixi l’amor, és vital l’aprovació de l’infant.
Per tal de dur a terme aquest projecte d’escola, allunyada dels principis dels centres comuns, s’evita tottipus de religió, la qual només contribueix al impediment del desenvolupament i la felicitat de les persones fent que es distanciïn de la realitat. En aquest sentit, es tracta d’una doctrina que fa una distinció entre els partidaris de la defensa de la llibertat i els que estan a favor de la seva repressió. A més, s’afirma que la religió, nascuda de la por, desprestigia la vida, en tant que esparteix de la base que l’home no mereix la felicitat i que aquesta només es pot assolir en el més enllà.
Considerant que les religions no perduren en el temps i que són meres concepcions passatgeres, es crea la convicció que en un futur sorgirà una nova religió que rebutjarà la idea de pecat en l’home, la qual només genera odi, i permetrà d’aconseguir l’objectiu primordial de tot ésser humà: serfeliç.
Així doncs, la religió incentiva la deformació emocional, desprestigia la naturalesa i prioritza la instrucció moral que, caracteritzada per prohibicions, càstigs i obligacions, a més de generar complexes, només fa que allò indegut o mal vist sigui objecte de desig de la mainada. Per altra banda, la inculcació de valors, els quals no s’han de desvincular de la naturalesa, s’ha de dur a termeal seu temps, és a dir, que el nen ha d’estar preparat per a la seva adquisició.
Summerhill considera que el fet d’emprar la censura no fa que protegim els infants, sinó que només genera ignorància.
En aquesta escola es titlla la crueltat, la delinqüència, la criminalitat i el robatori de malalties, les quals sorgeixen per una manca d’amor i aprovació. Aquestes provoquen una conducta...