summerhill







SUMMERHILL
A. S. NEILL













SUMMERHILL - A. S. NEILL

En si les idees que fonamenta l'escola de Summerhill són molt interessants, però el llibre és una mica pesat de llegir ja que es repeteix massa.
Jo pensava que l'escola seria més com una granja escola, però en veure les imatges que ens mostra la pagina oficial de Summerhill, em vaig adonar que és uncol·legi com un altre qualsevol, a excepció dels horaris.
Després de llegir el llibre i diversos follets, vaig pensar que potser és veritat que els nens/es que allí reben la seva formació, estan més preparats per integrar en la societat, a causa de que tenen molta més autoestima i autonomia que molts altres que reben la seva educació en escoles convencionals.
Abans de realitzar el treball, ja haviallegit sobre l'escola de Neill, i per aquella ja em va semblar interessant la metodologia que allí s'utilitza, però ara, que he tingut l'oportunitat d'aprofundir en el tema, penso que potser haurien existir més "Summerhills", i més "Neills" per fer-la funcionar. Els ideals de A. S. Neill i el funcionament de la seva escola em semblen molt bons, tant els mètodes com els resultats obtinguts. Crecque si totes les persones tinguéssim aquests ideals i actuéssim en conseqüència, el món seria un lloc millor on no hi hauria tants conflictes i la gent viuria en pau i feliç arreu del món. Però no és així i és molt difícil que arribi a ser-ho.
Per començar, l'escola i els seus ideals estan molt bé, però posar-ho en pràctica en totes les escoles és una cosa bastant impossible i per altra banda estàl'aspecte de que no tot el món, o millor dit, la majoria del món, no comparteixen en absolut les idees d'A S. Neill.
Vivim en un món mogut pel poder i els diners, tots volen tenir més i ser millors que els altres, amb aquest sentiment egoista mai es podrà arribar a ser lliure. A més, la cultura que hem rebut dels nostres avantpassats és molt tancada a aquests canvis, i encara que poc a pocs'estan deixant de banda certs aspectes, com ara el masclisme, costaria molt que arribéssim a creure'ns tots iguals i amb els mateixos drets.


De les coses que més m'ha cridat l'atenció, és el mètode per implantar i treure (el que un adult es consideri amb els mateixos drets que un nen petit). Penso que és una bona forma de que els nens aprenguin des de petits que tots som iguals i que quan lescoses es decideixen entre tots és molt més fàcil complir-les que quan són imposades per un ésser superior.
Quant a les classes, no acabo de comprendre el mètode d'ensenyament. Un nen assisteix a classe quan vol, i quan no vol o no li be de gust no hi va. Crec que, per exemple, dos nens de la mateixa edat que no tinguin el mateix nivell escolar, pugui ser perjudicial per a ells; En un món perfectecom el de Summerhill, això no suposaria un problema, però en el món en què vivim, en què tot es mesura pels coneixements que cada un té, en què et fan exàmens per a tot, el nen que fos endarrerit en les classes per no haver assistit tindria grans problemes per progressar en la vida.
L'autor diu que no s'ha de confondre llibertat amb llibertinatge, però tampoc defineix molt bé on acaba lallibertat i on comença el llibertinatge. Estic d'acord amb ell que no cal abusar dels nens, ni negar-los en tot moment, ni castigar o cridar sense motiu, però hi ha certs moments o situacions en què sí que cal corregir o dir-los que el que fan està malament, perquè penso que hi ha coses que no les podrien aprens per ells mateix. Com per exemple els modals o bon comportament. Penso que no cal imposar-a unnen a la força, però ensenyar-li que cal saludar, donar gràcies o menjar amb coberts, no crec que suposi un greu problema per al nen.
Per descomptat, estic rotundament en contra dels càstigs físics, de pegar-li a un nen encara que només sigui una bufetada. D'una banda, crec que és la forma en què el nen de veritat tindrà por i temor del que li pega, i d'altra banda, aprendrà que els...