Suposits

SUPÒSITS DE RESPONSABILITAT PENAL DELS METGES EN FORMACIÓ


En un article anterior fèiem referència a la responsabilitat civil dels metges en formació, que comporta, únicament, en cas de ser estimat pels tribunals, l'obligació d'indemnitzar per l'actuació dels facultatius implicats, indemnització que, normalment, anirà a càrrec d’alguna companyia d’assegurances. Tractarem ara de laresponsabilitat penal, que té com a objectiu bàsic la persecució i càstig d'aquelles conductes que expressament es contemplen en el Codi Penal com a constitutives de delictes o faltes.

A continuació repassarem alguns casos concrets en els que s'ha debatut la responsabilitat penal dels metges en formació:

1) TS SALA 2a, S 10.11.1980. La sentència va tractar de la intervenció quirúrgica a un nounat enla que va intervenir com a assistent un metge resident. La sentència va ser condemnatòria per al cirurgià i l'anestesista davant de la falta d'atenció d'ambdós, ja que tenien coneixement que la instal•lació estava defectuosa i que la seva utilització comportava riscos; va produir greus cremades al menor. El metge resident va ser absolt ja que els seus coneixements i tasques secundàries que exercia,li impedien preveure o evitar el fet ocorregut.

2) TS SALA 2a, S 28.12.1990. El Tribunal Suprem condemna un metge intern resident de primer any com a autor responsable d'un delicte d'imprudència temerària amb resultat de lesions greus, a un pena de vuit mesos de presó menor. El sistema de guàrdies que regia al centre era el de “guàrdia localitzada”, amb presència física d'un metge, quepodia ser resident, si bé el metge resident estava obligat a avisar el metge de “staff” localitzable, per a la realització de qualsevol acte mèdic. No obstant el metge resident, incomplint aquesta obligació, va decidir intervenir per si sol en l’operació, aplicant a la pacient anestèsia general, malgrat que no existia raó mèdica que exigís la immediata intervenció i impedís esperar, provocant a lapacient, una vegada finalitzada l'operació un “espasme de glotis” amb una greu insuficiència respiratòria. El processat no va aconseguir intubar-la sol, fins que ja la malalta estava entrant en estat d'inconsciència, i va ser
ajudat per un ATS. Com a conseqüència de la prolongada falta d'aportació d’oxigen suficient al cervell la pacient va quedar amb diferents seqüeles de caràcter irreversible ien tetraplegia.

3) TS SALA 2a, S 08.06.1994. La sentència condemna un metge resident en el primer any de formació com a autor responsable d'un delicte d'imprudència temerària amb resultat de mort a la pena de sis mesos i un dia de presó menor. El supòsit de fet tractava de l'ingrés d'un pacient al servei d'urgències com a conseqüència d'una caiguda que li va produir un traumatismecranioencefàlic que, segons la sentència, podia revestir gravetat pel persistent estat de semiinconsciència del subjecte, sense que el resident completés les dades elementals i indispensables per al diagnòstic i disposant l'alta hospitalària sense practicar altres proves, especialment la tomografia computada (TC) que hagués denunciat oportunament la presència de l'edema i hemorràgia cerebral queva portar a un resultat irreparable, i sense fer constar -per escrit- que el trasllat al domicili es feia en observació i que certs senyals d'alerta (vòmits, cefalea, ...) haurien de donar motiu a la seva immediata hospitalització.

4) AP VALÈNCIA, S 19.06.1995. La sentència condemna un metge resident i un metge adjunt a qui es retreu precisament el fet de no assumir la responsabilitat de ladificultosa tècnica, posant aquesta en mans d'un metge resident, perquè la realització de la biòpsia acordada havia d'haver estat feta per un tècnic amb llarga experiència, perquè “els avesats en aquestes intervencions, per la major o menor resistència que ofereixen els teixits al ser perforats, saben ja distingir quan l'agulla penetra al pulmó de quan perfora el fetge”. L'hemorràgia sorgida per...