Supressió de la sisena hora
Páginas: 5 (1132 palabras)
Publicado: 6 de enero de 2012
Decisió precipitada? O necessària?
Introducció
Igual que la implementació al 2006, la supressió de la sisena hora serà precipitada i comportarà efectes col·laterals. L’estalvi de recursos no implica, necessàriament, la supressió de la sisena hora.
Posicionaments ideològics: tots són respectables i assenyalats
Famílies:
A favor: Millora en l’atenció educativa i en el servei que elsoferia l’escola. En contra: L’escola hipotecava massa el temps dels seus fills i dificultava el lleure, la vida familiar, etc.
Docents:
A favor: Més temps per treballar continguts, avantatges laborals. En contra: Dificultats de coordinació, augment del nombre de professors, increment de la complexitat de la vida escolar, etc.
Directius alguns a favor, d’altres en contra. Docents que han canviatd’opinió...
Sisena hora a nivell d’aprenentatge
Per argumentar-ne l'eliminació, s’afirma que no ha contribuït a l’assoliment de l’objectiu bàsic que la justifica: la millora del nivell d’apranentatge de l’alumnat. La realitat és que no hi ha hagut temps suficient per valorar si ha significat una millora dels resultats educatius o no. Tampoc hi ha mètodes per comparar.
Sisena hora: unadecisió política educativa
S’ha volgut encobrir la veritable raó per la qual es dóna a terme la supressió i s’ha creat una gran confusió:
S’ha dit que la supressió era degut a la manca de resultats educatius i no a raons econòmiques. S’ha volgut suavitzar l’impacte de l’abolició dient que no hi haurà retallades de personal (sense tenir en compte les conseqüències que això comporta) S’han introduïtvariables a la proposta (centres que la podran mantenir, horari post-lectiu) fet que comporta múltiples incògnites. No hi ha marge temporal per dur a terme el procés de canvi d’una manera raonable.
El nombre de mestres i la reducció de la sisena hora
Si diuen que no es duran a terme retallades, i per tant el nombre de docents es manté, per què s’ha de suprimir la sisena hora?
Nombre demestres destinats a la 6ª hora: 2800 Nombre de mestres que es volen destinar a atendre les necessitats de la nova escolarització: 1933.
Una part considerable de mestres que fan sisena hora seran destinats a cobrir aquestes necessitats.
La posada en marxa: una qüestió organitzativa
Quin horari marc s’establirà? Seran possibles altres alternatives? Quan es durant a terme les actuacionsindividualitzades o en grup reduït? Es consensuarà amb les famílies? El retorn a la jornada de 5 hores reobre la porta al debat de la jornada intensiva? S’ha dit que aquesta reforma “garantirà els espais de coordinació entre infantil i primària i intercicles”. De quina manera? Tornar a les 25 hores setmanals impossibilita que els mestres puguin tenir una franja horària de 2 hores seguides sense classe.L’augment d’una hora de dedicació docent suposa la desaparició de 2 interins. Què passarà amb les activitats que es duen a terme durant la sisena hora? Caldrà determinar quines condicions han de complir les escoles per acollir-se a aquesta modalitat? Qui prendrà la decisió? S’hauria d’haver consultat als equips directius per tal de decidir les millors fórmules? El centre podrà destinar els recursos dela sisena hora a la lluita contra el fracàs escolar i en el pas de primària a secundària. El centre podrà decidir la distribució d’aquestes hores entre els diversos cursos en funció de la seva necessitat? O s’establiran criteris generals?
La posada en marxa: una qüestió organitzativa
El punt que tracta sobre les actuacions d'atenció individualitzada o de grups reduïts per a reforç en horaripost-lectiu, suposa una quantitat d’hores lectives que només certa quantitat d’alumnes (amb certes mancances o necessitats) haurà de realitzar, i per tant es tradueix en una discriminació formal d’allò que fins ara depenia de la discrecionalitat.
Aquest fet planteja diversos dubtes:
Una contradicció del que plantegen la LOE i la LEC sobre les pràctiques inclusives. A quin perfil d’alumnes es...
Introducció
Igual que la implementació al 2006, la supressió de la sisena hora serà precipitada i comportarà efectes col·laterals. L’estalvi de recursos no implica, necessàriament, la supressió de la sisena hora.
Posicionaments ideològics: tots són respectables i assenyalats
Famílies:
A favor: Millora en l’atenció educativa i en el servei que elsoferia l’escola. En contra: L’escola hipotecava massa el temps dels seus fills i dificultava el lleure, la vida familiar, etc.
Docents:
A favor: Més temps per treballar continguts, avantatges laborals. En contra: Dificultats de coordinació, augment del nombre de professors, increment de la complexitat de la vida escolar, etc.
Directius alguns a favor, d’altres en contra. Docents que han canviatd’opinió...
Sisena hora a nivell d’aprenentatge
Per argumentar-ne l'eliminació, s’afirma que no ha contribuït a l’assoliment de l’objectiu bàsic que la justifica: la millora del nivell d’apranentatge de l’alumnat. La realitat és que no hi ha hagut temps suficient per valorar si ha significat una millora dels resultats educatius o no. Tampoc hi ha mètodes per comparar.
Sisena hora: unadecisió política educativa
S’ha volgut encobrir la veritable raó per la qual es dóna a terme la supressió i s’ha creat una gran confusió:
S’ha dit que la supressió era degut a la manca de resultats educatius i no a raons econòmiques. S’ha volgut suavitzar l’impacte de l’abolició dient que no hi haurà retallades de personal (sense tenir en compte les conseqüències que això comporta) S’han introduïtvariables a la proposta (centres que la podran mantenir, horari post-lectiu) fet que comporta múltiples incògnites. No hi ha marge temporal per dur a terme el procés de canvi d’una manera raonable.
El nombre de mestres i la reducció de la sisena hora
Si diuen que no es duran a terme retallades, i per tant el nombre de docents es manté, per què s’ha de suprimir la sisena hora?
Nombre demestres destinats a la 6ª hora: 2800 Nombre de mestres que es volen destinar a atendre les necessitats de la nova escolarització: 1933.
Una part considerable de mestres que fan sisena hora seran destinats a cobrir aquestes necessitats.
La posada en marxa: una qüestió organitzativa
Quin horari marc s’establirà? Seran possibles altres alternatives? Quan es durant a terme les actuacionsindividualitzades o en grup reduït? Es consensuarà amb les famílies? El retorn a la jornada de 5 hores reobre la porta al debat de la jornada intensiva? S’ha dit que aquesta reforma “garantirà els espais de coordinació entre infantil i primària i intercicles”. De quina manera? Tornar a les 25 hores setmanals impossibilita que els mestres puguin tenir una franja horària de 2 hores seguides sense classe.L’augment d’una hora de dedicació docent suposa la desaparició de 2 interins. Què passarà amb les activitats que es duen a terme durant la sisena hora? Caldrà determinar quines condicions han de complir les escoles per acollir-se a aquesta modalitat? Qui prendrà la decisió? S’hauria d’haver consultat als equips directius per tal de decidir les millors fórmules? El centre podrà destinar els recursos dela sisena hora a la lluita contra el fracàs escolar i en el pas de primària a secundària. El centre podrà decidir la distribució d’aquestes hores entre els diversos cursos en funció de la seva necessitat? O s’establiran criteris generals?
La posada en marxa: una qüestió organitzativa
El punt que tracta sobre les actuacions d'atenció individualitzada o de grups reduïts per a reforç en horaripost-lectiu, suposa una quantitat d’hores lectives que només certa quantitat d’alumnes (amb certes mancances o necessitats) haurà de realitzar, i per tant es tradueix en una discriminació formal d’allò que fins ara depenia de la discrecionalitat.
Aquest fet planteja diversos dubtes:
Una contradicció del que plantegen la LOE i la LEC sobre les pràctiques inclusives. A quin perfil d’alumnes es...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.