Surrealimo

POEMA: LES BOIES

Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.
Escumesfosforescents.
Les barques mal deixades,
prop d'aigua, el cabrestant que els homes fan girar,
vestits de nit, seles enduia platja amunt.
La fressa
del vent i de les aigües es va fent
més poderosa cadacop: tanquen finestres
i portes. Sols a la taverna
dels Oratges se senten
les màquines de joc; encara allí,
pots beurecanya a glops petits.
Giràndoles d'estrelles
il·luminen el cel mes negre que una gola de llop.
La serp del vent,desenroscada, xiula pels carrers.
Dalt l'illa
llampeguejada gira el far.
Elsgavians
s'arreceren dins meu, els crits
de la nit negra i els udols,
en mi també.
Sé prou que laclaror
germina dins la fosca.
On és que som? Enlloc?
Fora de tot? Qui ve?
Si vols dormirtranquil pensa en les boies.















Comentari de text: Les Boies de JOAN VINYOLI

Aquest és un poema del poeta Joan Vinyoli i Pladevall nascut a Barcelona (1914 – 1984). Fou un poeta de formacióautodidàctica. Va viure en la etapa en què Catalunya vivia sota la dictadura franquista. Va ser identificat com una de les veus més fortes i personals, i qui més va influir en la nova poesia...