Sustantivos Y Adjetivos
Páginas: 4 (962 palabras)
Publicado: 15 de octubre de 2012
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU.
Tradicionalment, hom ha definit el NOM com la part de l’oració que inclou el substantiu i l’adjectiu i es caracteritza per la capacitat de flexionar engènere i en nombre. De tota manera, és habitual l’ús del mot com a sinònim de substantiu, i així el farem servir nosaltres.
Podem dir que el SUBSTANTIU (o NOM) és la part de l’oració més capaçd’identificar-se amb algun element de la realitat extralingüística; és la categoria referencial per excel•lència, la més "denominadora", la que més ens serveix, d’alguna manera, per "etiquetar" els elements(coses, éssers animats, conceptes abstractes...) del nostre entorn:
pedra, llibre, casa, pinar, planeta, elefant, formiga,
dona, alumnat, discussió, temps, solitud, enveja,
avantatge, gerundi, etc.Morfològicament es caracteritza perquè admet flexió de nombre i de gènere, i sintàcticament, perquè constitueix el nucli del sintagma nominal.
El gènere dels noms
Tradicionalment, els noms esclassifiquen en masculins o femenins. El gènere és totalment arbitrari quan fa referència a coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení es forma dediverses maneres:
1. Afegint una -a al masculí: noi - noia, gat - gata, fill - filla
De vegades, el fet d’afegir la -a del femení pot modificar la darrera grafia del masculí:
p > b (llop - lloba) t >d (nebot - neboda) c > g (amic - amiga)
f > v (serf - serva) u > v (jueu - jueva) l > l•l (Camil > Camil•la)
Penseu que, en afegir la -a, la nova paraula té una síl•laba més i això pot fervariar l’accentuació o alguna grafia:
avi - àvia, veí - veïna, roig - roja
També pot fer que algunes consonants que abans eren mudes esdevinguin sensibles:
senyor - senyora, sant - santa
2. Els nomsacabats en -òleg fan el femení en -òloga: arqueòleg - arqueòloga
3. Els que acaben en vocal tònica fan el femení afegint -na: lleó - lleona, degà - degana
4. Els acabats en -e, -o canvien...
Tradicionalment, hom ha definit el NOM com la part de l’oració que inclou el substantiu i l’adjectiu i es caracteritza per la capacitat de flexionar engènere i en nombre. De tota manera, és habitual l’ús del mot com a sinònim de substantiu, i així el farem servir nosaltres.
Podem dir que el SUBSTANTIU (o NOM) és la part de l’oració més capaçd’identificar-se amb algun element de la realitat extralingüística; és la categoria referencial per excel•lència, la més "denominadora", la que més ens serveix, d’alguna manera, per "etiquetar" els elements(coses, éssers animats, conceptes abstractes...) del nostre entorn:
pedra, llibre, casa, pinar, planeta, elefant, formiga,
dona, alumnat, discussió, temps, solitud, enveja,
avantatge, gerundi, etc.Morfològicament es caracteritza perquè admet flexió de nombre i de gènere, i sintàcticament, perquè constitueix el nucli del sintagma nominal.
El gènere dels noms
Tradicionalment, els noms esclassifiquen en masculins o femenins. El gènere és totalment arbitrari quan fa referència a coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení es forma dediverses maneres:
1. Afegint una -a al masculí: noi - noia, gat - gata, fill - filla
De vegades, el fet d’afegir la -a del femení pot modificar la darrera grafia del masculí:
p > b (llop - lloba) t >d (nebot - neboda) c > g (amic - amiga)
f > v (serf - serva) u > v (jueu - jueva) l > l•l (Camil > Camil•la)
Penseu que, en afegir la -a, la nova paraula té una síl•laba més i això pot fervariar l’accentuació o alguna grafia:
avi - àvia, veí - veïna, roig - roja
També pot fer que algunes consonants que abans eren mudes esdevinguin sensibles:
senyor - senyora, sant - santa
2. Els nomsacabats en -òleg fan el femení en -òloga: arqueòleg - arqueòloga
3. Els que acaben en vocal tònica fan el femení afegint -na: lleó - lleona, degà - degana
4. Els acabats en -e, -o canvien...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.