sxcsa



*Dades Bibliogràfiques
-> Els inicis
Pere Calders i Rossinyol va néixer a BCN el29 del 9 del1912 .Des dels 8 anys als 12 va anar a l’escola Catalana Mossèn Cinto , on li fa de mestre el senyor Josep Perollena , que l’incita a fer exercicis de redacció , en definitiva a escriure; Calders li dedicarà un emocionant record molts anys després .A l’escola de Belles arts a Llotja. Tindràcontacte a,n altres estudiants que segueixen les tendències artístiques mes d’avantguarda. A partir del1932 comença a col·laborar en diversos diaris i revistes catalanes com a dibuixant . El juny de 1936 apareix el seu primer llibre de contes . El primer Arlequí , i el desembre del mateix any ,la primera novel·la . La Gloria del doctor Laren.En esclatar la guerra promou , juntament amb Avel·lí Artís–gener . el sindicat de Dibuixants professionals i milita al PSUC agermanat amb el partit comunista Espanyol.Calders col·labora especialment amb dibuixos protagonistics a l’esquella de la torratxa , publicació que reapareix desprès que el Sindicat se n’hagi apropiat. EL 1937 s’allista al servei militar i es destinat al Servei de Cartografia de l’exèrcit , Fruit de l’experiència com soldat escriuunitats de xoc , enllestirà el mateix any 1938 una altra novel·la Garli i l’ Home deu.Calders va a parar també a un camp militar peró s’escapa al cap de poc temps. Pere Calders conviurà un temps amb altres refugiats catalans , acollits pel Comitè Universitari i son també la família Artís , Mercè Rodoreda , Feliu Elias , Pere Pi sunyers , Francès Trabal , Joan Oliver , a finals de juny del 1919Calders embarca cap a Mèxic on conviurà vint i dos anys fins al 1962.
L’exili a Mèxic
En un primer moment Calders contacta amb Josep Carner , de qui rep l’ajuda necessària per començar la nova vida.El seu únic desig era tornar i sempre va considerar l’exili una situació provisional .Calders , a Mèxic , sempre s’hi va considerar un desterrat . Instal·lat ben aviat a la capital aconseguí el divorci dela seva primera muller , Mercè Casals , amb qui s’havia casat el 1935 i es va casar , el 1943 amb Rosa Artís , germana del seu amic Avel·li Artís , publica escrits i dibuixos amb certa assiduïtat a les revistes catalanes de l’exili , treballa de grafista i dibuixant a l’editorial UTEHA
Retorn a Catalunya
Desprès del retorn a Catalunya el 1962 , Calders abordarà plenament la temàtica mexicana, amb dues novel·les , l’empra de l’atzavara (1963) , que es una reflexió sobre l’exili i Aquí descansa Nevares (1967) On els protagonistes son mexicans . Pel que fa la producció literària , el 1966 ha publicat la novel·la Ronda naval sota la boira,Escrita a l’exili i que provoca un cert desconsert en la crítica pel seu caràcter en part experimental, i després publica Tots els contes (1968). L’invasió subtil , que apareix el 1978 ja en democràcia. El mateix any , un mes abans , pel setembre la companyia Dragoll Dagom estrenava Antaviana , un muntatge teatral basat en contes de Calders. A partit d’aquet any encara publicarà altres reculls de contes , amb alguns de nous i d’altres que havien quedat inèdits o només publicats a les revistes catalanes de l’exili : Tot s’aprofita 1983, DeTeves a meves 1984. El barret fort i altres inèdits 1987, entre el 1984i el 1988 apareixen 4 volums de les Obres completes , i nombroses reedicions dels seus llibres.
Pere Calders va morir a BCN el 21 de juliol el 1994
L’OBRA DE PERE CALDERS
El context literari
La consolidació del català com a llengua literària en el camp de la narrativa podríem dir que comença amb Narcís Oller , a cavalldels segles XIX i XX. El Noucentisme , desprès , va imposar un model literari i alhora ideològic que afavoria sobretot la poesia en detriment de la prosa , especialment en detriment de la novel·la , gènere menystingut pels noucentistes. S’ha de dir però que la novel·la com a gènere sofreix una profunda crisi també a tot Europa , crisi que es resoldrà amb brillantor la dècada dels anys vint , amb...