Sèrie De Comentaris De Text De Poemes

Comentari Lo pi de formentor - Miquel costa llobera

Contextualització

Miquel Costa i Llobera, nascut a Pollença l’any 1854 i mort al 1926 a Palma de Mallorca. Fill d’una família burgesa. Va ser escriptor i també eclesiàstic. Durant tres anys va estudiar Dret a Barcelona. I a l’any 1875 es va traslladar a Madrid, on va escriure “El Pi de Formentor” (que més tard es va incloure en el recullPoesies,1885). Va participar i presidir els Jocs Florals de Barcelona, va ser declarat Mestre enl Gai Saber pel poema “La deixa del geni grec”. Va formar part de l'anomenada Escola Mallorquina, va ser membre de la Real Academia Española i de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), i també, va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Miquel Costa, en la seva primera etapa,va escriure poesia romàntica però, després, es va anar tornat més clàssic. Va escriure poesia narrativa, rondalles i literatura fantàstica.
“El pi de Formentor” forma part del paisatge de la infància de l’autor, i això encara li dóna un toc més sentimental. Aquest poema el va escriure quan passava per unes circumstàncies de dubtes i incerteses i utilitza el pi per representar la seva ànimatrasbalsada, profundament afectada.


Tema i contingut

Miquel Costa i Llobera s’inspirà per escriure aquest poema en les visions feréstegues de pins arrelats en els penya-segats de la península de Formentor (Mallorca), en una extensa propietat familiar. Freqüentà aquells paisatges de molt jove, que li serviren d’inspiració per a bona part de la seva obra.
L’autor, a la primera estrofa, descriuun arbre tot admirant-lo, i es fa una descripció d’aquest, del qual tracta el poema; 
A la segona, ens diu que l’arbre no pot veure qui està enamorat d’ell, i que Déu l’ha posat en el lloc més alt on té i troba tota l’aigua que necessita. També es fa una descripció, però en aquest cas no del pi, sinó del lloc on es troba situat; 
A la tercera estrofa ens diu que durant el transcurs del dia passendiferents ocells volant a prop seu, també trobem el sortir del sol, etc. que fa moure les seves fulles situades a les branques. 
A la quarta ens explica que té molts anys de vida, i per sobreviure només necessita allò que li ofereix la mare naturalesa. 
En la cinquena i sisena, el poeta dona atributs divins(de perfecció)a l’arbre.
Posa a l’arbre com a ésser dominant del paisatge, on esmentaque les muntanyes on es troba situat, estan plenes d’arbres.
A les dos últimes estrofes, l’autor declara la seva admiració i a la vegada enveja que sent envers l’arbre.

Miquel Costa i Llobera ens expressa la perfecció que té aquest arbre, i que només necessita allò que té, el descriu com un heroi, un vividor que ho observa tot, des dels ocells que passen pel seu voltant, fins a la llum del’alba.
Està clar que parla d’un pi, de la mateixa inspiració que el poeta agafa per fer aquest poema. 

Per escriure el poema s’inspira en els pins dels penya-segats de la península de Formentor. D’alguna manera es demostra que l’autor sent una forta admiració en vers l’arbre, i d’alguna manera li agradaria ser com ell, és a dir, aguantar les tempestes(que d’una manera indirecta serien els problemesde la vida), encara que estiguis a punt de caure d’un precipici(que seria una situació de la qual et costa molt sortir, com una depressió, la tristor, etc), sent una enveja admirable pel pi, voldria ser com ell: fort, resistent, plantar cara als problemes…
Li atribueix trets que podríem trobar en una persona.
És un poema realment bonic, on exalta numeroses qualitats personificades d’aquest pi, iho fa com si es tractés d’un guerrer. A més, està ple de força i de ímpetu, que fa evident aquest sentiment d’amor i admiració. 

Metrica i versificació

El poema es caracteritza per versos alexandrins que estan formats per dos
hemistiquis de sis síl•labes separsts per una censura.
La rima consonant A-B-A-A-B, A-B-A-A-B, D-E-D-D-E, i així successivament
i els versos són d’art major...