Sòcrates A Batxiller

SÒCRATES. Aprox. 470 – 399 a C.
En primer lloc hem de tenir en compte les fonts per conèixer la fia. De Sòcrates ja que ell no va escriure res. Ens podem basar en Xenofont, l’historiador, enPlató, el seu admirador i màxim defensor, en Aristòfanes el comediant o en Aristòtil. Sòcrates és el personatge que dirigeix els diàlegs de Plató amb la qual cosa podem penar que moltes de les idees quePlató expressa, ja estaven incloses dins el pensament de Sòcrates.
Breu anàlisi del pensament i mètode de Sòcrates:
* La definició universal.
Al contrari del relativisme practicat pels sofistes,Sòcrates pretés trobar la definició universal i immutable per a les coses (el concepte universal sempre ha de ser el mateix). Conceptes com a “animal racional”, “bellesa”, “justícia”,... seran elmateix sempre encara que desapareixi l’últim home o no trobem al nostre voltant la bellesa o la justícia.
La definició ajuda als homes a clarificar les idees i els conceptes unificant-les.
Lafinalitat era arribar a una definició universal i vàlida
* La dialèctica o conversació
QUAN
AL
MÈTODE
El que se proposava era descobrir la VERITAT. Mitjançant el diàleg, anava avançant des d’unadefinició menys adequada a una altra més adequada amb l’intent d’arribar a la DEFINICIÓ UNIVERSAL.
Intentava treure les idees als tertulians sobre algun tema. Era un mètode desconcertant pels tertuliansja que si primer havien definit o arribat a un acord sobre alguna cosa, Sòcrates els feia tornar a rera deixant el primer acord, per trobar-ne un altre i així successivament fins a arribar a un acordfinal o no (de vegades la discussió podia acabar sense acord, ja que valia més no arribar a cap consens que arribar-ne a un de fals.)

* La conducció del diàleg
Durant aquest procés, eraSòcrates qui demanava i a l’hora conduïa i reconduïa el diàleg. Sembla com si fos ell qui volgués aprendre i en realitat, elque passava era que conduïnt les situacions, ensenyava. Recordar la seva màxima:...