Tárraco

TÀRRACO

CIUTAT ROMANA
TÀRRACO, CIUTAT ROMANA

EIs origens d'aquesta ciutat no són clars. Es creu que, amb anterioritat a la instal·lació de la ciutat romana, ja hi existia un assentament anterior de la tribu dels cossetans, que podia ser Cissa, Cesso o Cosse.

El que és cert és que, l’any 218 aC., durant la Segona Guerra Púnica, els germans Escipions situen a Tarragona la based'operacions en la lIuita contra els cartaginesos. Es creu que són ells qui comencen la fortificació del que després seria la ciutat de Tàrraco. Per la seva bona situació geogràfica i la fàcil defensa, els romans estableixen aquí un campament militar i un important port.
El 45 aC. Juli Cèsar, després de la seva victoriosa campanya a Hispània contra els partidaris de Pompeu, concedeix el títol de Colòniade dret romà a Tàrraco. Ara, oficialment, la ciutat es dirà COLONIA IULIA URBS TÀRRACO (CIVT).
Però és en l’època d'August quan Tàrraco es converteix en ciutat i definitivament passa a ser capital d'una de les províncies en què els romans divideixen la península Ibèrica: Hispània Citerior o Tarraconensis; a partir d'aquest moment, a Tàrraco se li dóna l'aspecte d'una gran ciutat: es millora i esté cura del seu urbanisme. La part alta de la ciutat, la ciutat oficial, s'estructura en tres grans terrasses:
- En la primera, la més alta, se situarà el temple d' August, que coincideix bastant amb el lIoc on avui es troba la catedral.
- La segona estava organitzada en forma de gran plaça porticada i ocupada pel Fòrum Provincial. Era el centre administratiu de la ciutat.
- Latercera estava ocupada completament pel gran circ, destinat a les curses de cavalls i de carros. Estava situat aproximadament on avui es troba la placa de la Font.

Des d'aquestes tres terrasses la ciutat descendia suaument cap el mar, cap el port, a través del barri residencial, on es trobaven el fòrum comercial, el teatre i altres edificis importants. Aquesta ciutat baixa era realment on esdesenvolupaven les activitats quotidianes deIs ciutadans: vida, negocis, lleure, animat tot per la proximitat de l'actiu port.
A partir del segle III dC. Tàrraco es veu sotmesa a diversos atacs esporàdics de pobles bàrbars que, poc a poc, obliguen els habitants a refugiar-se a vil·les de camp i a despoblar la ciutat; comença així la seva decadència. Per últim, l'arribada definitiva dels pobles bàrbars(vàndals, alans, sueus i visigots) el segle V, coincidint amb la caiguda de l’Imperi Romà, fa que Tàrraco sigui abandonada quasi completament.
Des de llavors, les seves edificacions i monuments més destacats es van anar deteriorant o perdent en llur totalitat. Des del segle XIX i fonamentalment en el XX es realitzaren importants treballs d'excavació i restauració per exposar altra vegadal'esplendor de la Tàrraco Romana. La ciutat comptava dins del seu recinte emmurallat amb edificis tan notables com: temples, fòrums, circ, teatre, termes necròpolis,....
Molt a prop es trobaven l' amfiteatre i l' aqüeducte i més allunyats, I'arc de Berà, la torre deIs Escipions, així com pedreres de marbre i nombroses i riques vil·les rústiques.

RUTA ARQUEOLÒGICA

LES MURALLES

Immediatamentdesprés del desembarcament dels Escipions a Empúries l'any 218 aC., Tarragona, per la seva situació estratègica i per les seves condicions topogràfiques de defensa, es va constituir en la principal base militar romana per a les operacions de la Segona Guerra Púnica i, més tard, de la penetració per la conquesta de les terres de la Vall de l'Ebre i les de l’interior de la península.
Per aquestsmotiu, la primera gran obra que els romans van emprendre en els moments inicials de la seva arribada a Tàrraco fou la fortificació de la ciutat amb un recinte emmurallat. Al s. XVI aquesta muralla tenia una longitud de 4.000 metres, fins la zona portuària, cobrint tot el perímetre de la primitiva ciutat de Tàrraco. Se n'ha conservat solament, però, una cinquena part corresponent a la part alta....