Tècnica de recollida de dades. metodologia qualitativa, l'observació
TÈCNICA DE RECOLLIDA DE DADES:
OBSERVACIÓ
TORRELL FERRO, Adriana
4rt Curs. Grau en Mestre d’Educació Primària
Professora: Pilar Prat
Mètodes d’investigació. Treball Final de Grau
Facultat d’educació, Traducció i Ciències Humanes
Universitat de Vic
Vic, octubre de 20
Índex
Introducciópàg.3
Definició pàg.3
Tipus pàg.5
Disseny de l’instrumentpàg.8
Exemples aplicats a l’àmbit educatiu pàg.10
Processament de la informació pàg.11
Conclusionspàg.13
Bibliografia pàg.14
TÈCNICA DE RECOLLIDA DE DADES: Observació
Introducció
Existeixen diferents tècniques per obtenir informació: qüestionaris, entrevistes, grups de discussió,observacions, notes de camp, diaris de recerca, anàlisi documental... Aquestes tècniques es poden utilitzar soles o es poden combinar per tenir diferents enfocaments sobre les variables que s’estudien.
A continuació hem centraré en una d’aquestes tècniques, l’observació. Es tracta d’una estratègia d’investigació qualitativa, es a dir, que té com objectiu la descripció de les qualitats d’un fenomen.Durant aquest treball, aprofundiré en aquesta tècnica; explicant les seves característiques principals, els diferents tipus d’observacions es poden realitzar, la manera com dissenyar-les, dur-les a terme, així com també les diferents maneres de processar les dades obtingudes.
Per últim també inclouré alguns articles referents a l’àmbit educatiu, on es podrà observar com s’ha utilitzat la observaciócom a tècnica de recollida de dades. D’aquesta manera podrem veure posada a la pràctica, tota la teoria trobada durant la recerca.
Definició
“L'observació consisteix en el registre sistemàtic, vàlid i de confiança del comportament o de la conducta manifesta, la qual es pot utilitzar en circumstàncies molt diverses.”(Hernández et al, 2003).
Amb els mètodes o tècniques d’observació,l’investigador pot fer l’observació i participar mirant, registrant o analitzant els fets que l’interessen.
L’objectiu fonamental d’aquesta tècnica de recollida de dades es registrar el comportament d’algun fenomen o fet sense interferir-hi. Com a observador, s’ha d’intentar mantenir-se sempre al marge de la conducta observada.
L’observació es converteix en una tècnica científica quan:
Serveix a unobjectiu formulat d’investigació.
Es planifica sistemàticament.
Es relaciona amb unes teories més generals, per tal que no quedi com un conjunt de curiositats.
Es controlada i comprovada amb criteris de validesa i fiabilitat.
Aquesta tècnica s’aplica normalment en grups tancats o totals ( presons, convents, comunes, centres psiquiàtrics...); a grups que conviuen durant molt de temps ( un aula,membres d’una oficina o comissaria policial, casal de jubilats...); al analitzar el comportament de diferents persones davant d’unes situacions concretes( per exemple, davant d’un vagabund, un personatge famós, al metre, a la cua d’un banc...); al analitzar el comportament del públic en grans esdeveniments ( manifestacions, concerts, partits de futbol...). Són comportament que no podríem analitzar...
Regístrate para leer el documento completo.