Tècniques artistiques i restauració
Páginas: 42 (10256 palabras)
Publicado: 27 de enero de 2012
TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES I RESTAURACIÓ:
Introducció conceptual:
Art és un terme amplíssim i amb molts significats. Intentem establir algun tipus de convenció per comprendre el terme de l'art que al llarg de la història anirà canviant, tot i que algunes convencions persisteixen.
La dificultat comença quant em de separar l'art d'altres formes de cultura, enumerar les seves característiques senseoblidar la intenció i l'efecte. L'art no és únic, ni concret, ni afirmatiu. El que si sabem és que l'art actualment produeix un objecte bell, però no com a característica principal.
L'art canvia en el sentit i criteri de valoració. En substitució de la bellesa sorgeix l'original, allò provocatiu i interessant a partir del segle XIX. En un principi l'obra és una expressió inestable i ha anattenint una amplia extensió a partir del segle XX (fotografia, cinema...). Després de més de 2000 anys la cultura europea ha aconseguit certa estabilitat, però no promet durar massa.
Veiem doncs que el concepte i la teoria han anat canviant:
1. Creativitat: en el passat no tenia importància i fins i tot podia ser penalitzada. Ara passa a primer lloc. És una creativitat lligada a l'home artistacom a personatge singular.
2. Imitació: és la convenció més fàcil per a l'home. Va començar sent el més important, i ara acaba en últim lloc.
3. Forma: segueix un camí semblant al de la creativitat, ocupant un sentit més ambigu a mesura que avancem fins al punt que no sabem com definir-la.
4. Bellesa: concepte de llarga duració lligat a allò subjectiu. En el món contemporani es veu una micaantic, però en l'antiguitat fou un dels conceptes primaris. També ha tingut alts i baixos i certs canvis de concepció. Molts cops no ha estat atribuïda al producte en si, sió a l'acció, la capacitat de produir, la destresa, la virtut; o també a les regles, la forma de produir, la metodologia, les tècniques.
La inspiració sempre va quedar reservada al poeta, mai considerat un artista, al igual que elmúsic.
L'intent de classificar aquesta destresa es que sempre es va classificar en pintura, escultura i arquitectura, però només fins al segle XVIII.
En un principi l'art és destresa, regles i utilitat. Mentre avança agafa més importància la imitació i després l'esforç físic.
El cristianisme i l'espiritualitat marcaran un abans i un després. Fins a aquell moment no distingim lesartesanies de les belles arts, ja que tenim tècniques que eren compartides, per tant, és molt difícil de separar això. L'Edat Medieval hereta el grec, regit per cànons, regles... que seran organitzats i estabilitzats a través de les grans germandats, el que s'anomenen gremis, per tant, no hi hauran autors. Durant aquest període la classificació es va dividir en arts lliberals (música, astronomia,matemàtiques...) i les arts no lliberals (medicina, arquitectura...).
Durant el Renaixement s'esdevé el canvi més important, on l'artista es converteix en un personatge particular amb subjectivitat pròpia, però continua tenint una tècnica molt perfeccionada i deferent a les altres. En aquest cas es produeix una nova divisió, però es conserva el concepte d'art. Es diferenciaran per l'art major i l'artmenor. Altres les classificaran com arts principals i arts subordinades.
Entre el segle XVI i XVII van sorgir gran quantitat de criteris per a classificar les arts degut a la corrent humanista (pictòriques, metafòriques, originals, majors...). Va aparèixer el concepte de bellesa a partir del qual s'havien de basar la pintura, l'escultura i l'arquitectura. Tot i això no serà l'únic concepte. Tot iaquesta llibertat, els gremis i artesans no van desaparèixer fàcilment.
A partir d'aquí, a finals del segle XVII, un filòsof anglès, Beacon, va distingir un grup de disciplines basades en la imaginació. La imaginació va acompanyar a la bellesa fins al punt de substituir-la.
En la Il·lustració, Charles Bateaux, proposa una classificació de els arts, i les aïlla de les altes: música, poesia,...
Introducció conceptual:
Art és un terme amplíssim i amb molts significats. Intentem establir algun tipus de convenció per comprendre el terme de l'art que al llarg de la història anirà canviant, tot i que algunes convencions persisteixen.
La dificultat comença quant em de separar l'art d'altres formes de cultura, enumerar les seves característiques senseoblidar la intenció i l'efecte. L'art no és únic, ni concret, ni afirmatiu. El que si sabem és que l'art actualment produeix un objecte bell, però no com a característica principal.
L'art canvia en el sentit i criteri de valoració. En substitució de la bellesa sorgeix l'original, allò provocatiu i interessant a partir del segle XIX. En un principi l'obra és una expressió inestable i ha anattenint una amplia extensió a partir del segle XX (fotografia, cinema...). Després de més de 2000 anys la cultura europea ha aconseguit certa estabilitat, però no promet durar massa.
Veiem doncs que el concepte i la teoria han anat canviant:
1. Creativitat: en el passat no tenia importància i fins i tot podia ser penalitzada. Ara passa a primer lloc. És una creativitat lligada a l'home artistacom a personatge singular.
2. Imitació: és la convenció més fàcil per a l'home. Va començar sent el més important, i ara acaba en últim lloc.
3. Forma: segueix un camí semblant al de la creativitat, ocupant un sentit més ambigu a mesura que avancem fins al punt que no sabem com definir-la.
4. Bellesa: concepte de llarga duració lligat a allò subjectiu. En el món contemporani es veu una micaantic, però en l'antiguitat fou un dels conceptes primaris. També ha tingut alts i baixos i certs canvis de concepció. Molts cops no ha estat atribuïda al producte en si, sió a l'acció, la capacitat de produir, la destresa, la virtut; o també a les regles, la forma de produir, la metodologia, les tècniques.
La inspiració sempre va quedar reservada al poeta, mai considerat un artista, al igual que elmúsic.
L'intent de classificar aquesta destresa es que sempre es va classificar en pintura, escultura i arquitectura, però només fins al segle XVIII.
En un principi l'art és destresa, regles i utilitat. Mentre avança agafa més importància la imitació i després l'esforç físic.
El cristianisme i l'espiritualitat marcaran un abans i un després. Fins a aquell moment no distingim lesartesanies de les belles arts, ja que tenim tècniques que eren compartides, per tant, és molt difícil de separar això. L'Edat Medieval hereta el grec, regit per cànons, regles... que seran organitzats i estabilitzats a través de les grans germandats, el que s'anomenen gremis, per tant, no hi hauran autors. Durant aquest període la classificació es va dividir en arts lliberals (música, astronomia,matemàtiques...) i les arts no lliberals (medicina, arquitectura...).
Durant el Renaixement s'esdevé el canvi més important, on l'artista es converteix en un personatge particular amb subjectivitat pròpia, però continua tenint una tècnica molt perfeccionada i deferent a les altres. En aquest cas es produeix una nova divisió, però es conserva el concepte d'art. Es diferenciaran per l'art major i l'artmenor. Altres les classificaran com arts principals i arts subordinades.
Entre el segle XVI i XVII van sorgir gran quantitat de criteris per a classificar les arts degut a la corrent humanista (pictòriques, metafòriques, originals, majors...). Va aparèixer el concepte de bellesa a partir del qual s'havien de basar la pintura, l'escultura i l'arquitectura. Tot i això no serà l'únic concepte. Tot iaquesta llibertat, els gremis i artesans no van desaparèixer fàcilment.
A partir d'aquí, a finals del segle XVII, un filòsof anglès, Beacon, va distingir un grup de disciplines basades en la imaginació. La imaginació va acompanyar a la bellesa fins al punt de substituir-la.
En la Il·lustració, Charles Bateaux, proposa una classificació de els arts, i les aïlla de les altes: música, poesia,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.