Tècniques Operants

TEMA 9
TÈCNIQUES OPERANTS
El nostre comportament es veu influït per estímuls o variables contextuals que es donen abans del mateix i també per les conseqüències que té.
Les tècniques operants són aquelles que impliquen la manipulació dels antecedents i conseqüents que controlen la conducta amb la finalitat d’aconseguir canvis en aquesta. Es poden classificar en tres grans categories segonss’utilitzin per: desenvolupar, augmentar o mantenir conductes; reduir o eliminar conductes; i potenciar i/o debilitar conductes.
1. DESENVOLUPAMENT, AUGMENT O MANTENIMENT DE CONDUCTES
TÈCNIQUES DE REFORÇAMENT
Són aquelles tècniques que es basen en el maneig de conseqüències: reforçament positiu i negatiu.
Reforçament positiu
Un reforçador positiu és un estímul que la seva presentació contingent a unaconducta dóna lloc a un augment o manteniment d’aquesta, de forma que aquest augment o manteniment és menor o no es dóna quan la presentació és contingent. Diversos tipus de reforçadors positius:
Primaris o incondicionats: no requereixen d’experiències d’aprenentatge per funcionar com a reforçadors (menjar, beure, contacte sexual...).
Secundaris o condicionats: adquireixen la seva capacitatreforçant a partir de l’associació amb altres reforçadors primaris o secundaris o a partir de l’associació reiterada d’estímuls aversius.
Generalitzats: són reforçadors condicionats associats amb diferents reforçadors primaris i/o secundaris, com per exemple l’aprovació, l’afecte, l’atenció, els diners... Són fàcils d’administrar i eficaços, ja que permeten accedir a una varietat de reforçadors i, pertant, no depenen d’un estat específic de privació com quan s’usa un únic reforçador primari o secundari.

Naturals: són els que s’utilitzen habitualment en el medi de la persona per reforçar la conducta en qüestió (ex: premiar la conducta d’estudi amb afalags i bones notes).
Artificials: no s’utilitzen habitualment en el medi de la persona per reforçar la conducta (ex: premiar la conductalectora amb partides de parxís o passejos en bici).

Materials: series els aliments, begudes, llibres, joguines... i els reforçadors generalitzats.
Socials: inclouen l’atenció i els elogis o l’aprovació. Si els elogis no són reforçants per una persona, ho poden arribar a ser si s’aparellen amb altres reforçadors sí eficaços per la persona. Els reforçadors socials són fàcils d’administrar, són menyssusceptibles a la sacietat que els materials no generalitzats, no distrauen de les conductes a emetre i són part del medi natural.
D’activitat: el poder realitzar activitats preferides pot utilitzar-se per reforçar activitats menys preferides  Principi de Premack.
Són part de l’ambient natural i el problema de la sacietat es pot evitar usant una varietat d’activitats.
Retroalimentacióinformativa positiva: és la informació que es dóna a una persona sobre aspectes positius del seu propi comportament.
Extrínsec: la conducta és mantinguda per reforçadors externs.
Intrínsecs: la conducta s’emet en absència de reforçadors externs. Es pot dir que la conducta en sí mateixa és reforçant, que suscita sentiments d’orgull o d’autoaprovació.
No hi ha esdeveniment que siguin reforçant per se, ésa dir, que serveixin com a reforçadors per qualsevol persona, conducta i/o situació. Un esdeveniment pot actuar com a positiu, aversiu o neutral segons el cas i depenent de diversos factors.
Reforçament positiu: procediment que consisteix en presentar un suposat reforçador positiu contingentment a una conducta amb l’objectiu d’incrementar-la o mantenir-la. Pot definir-se no només com unprocediment, sinó també com un procés: increment o manteniment d’una conducta com a resultat de la presentació d’un esdeveniment (reforçador positiu) contingentment a dita conducta.
Contingència: relació de dependència entre una conducta i els estímuls que la precedeixen i/o segueixen. Així, un reforçador és contingent a una conducta quan la probabilitat del reforçador donada la conducta és major que...