Tècniques i tractament psicològic

[pic] PAC-3. Tècniques d’ intervenció i tractament psicològic.

EXEMPLES PAC-3

(8/1/2011)

CAS CLÍNIC 1: CARLOS

EXEMPLE 1:

PREGUNTA 1.1

Ho exposaré separadament per tal d’adaptar la comunicació al tarannà de cada subjecte, prestant especial atenció a les particularitats que imposa l’edat (i per què no la cohort i les conviccions culturals) d’en Carlos. Dins d’aquestaexplicació plantejaré també, quines són les que considero cognicions, emocions i conductes problemàtiques. El to de la conversa serà, en qualsevol cas, marcat per l’acceptació positiva incondicional, l’autenticitat i la de generació d’empatia.

Glòria i Narcís: T: El que m’expliqueu és del tot habitual en persones de l’edat del vostre pare i que es troben en la seva situació. Heu de pensar queel seu món s’ha vist regirat de la nit al dia i que reconstruir-lo li suposa un esforç molt gran que, indubtablement, podem ajudar-lo a assolir. Sabeu perfectament que la gent gran té més dificultat per a organitzar el seu pensament, perquè els costa més estar atents; si això succeeix en condicions “normals” imagineu com ha d’afectar-li a ell en la situació que està patint!. Li resulta molt mésfàcil donar-se per vençut que no pas intentar afrontar la situació de manera individual. Heu vist com a través de la medicació, i gràcies a la vostra insistència, ha aconseguit sortir-se’n en bona mesura, i ara es tracta de que aprofiti aquesta energia recuperada per tal de redefinir aspectes de la seva vida, i que recuperi la il·lusió per viure. Si, potser és com tu dius tossut, però hem de tenir encompte que les seves conviccions, fins i tot el seu masclisme, guarden una coherència per a ell; es tracta d’aconseguir mantenir aquesta coherència ajudant-lo a fer petits replantejaments i canvis que li reportin benestar. Em preguntes si l’hauríeu de deixar tornar al seu poble: la resposta no és única ni senzilla; però en base al que us acabo d’explicar, el vostre pare necessitarà molt derecolzament, tant des del punt de vista professional com per part de l’entorn familiar, i de ben segur, ningú millor que la seva filla (a qui tant aprecia, i t’ho puc assegurar pel que ell m’ha expressat) pot ajudar-lo. El poble suposaria una manera d’allunyar-se de la realitat, però amb tota probabilitat allà hi tindria carències que en aquest moment no és capaç de mesurar, perquè recorda una sensacióviscuda fa molts anys que no seria idèntica a la que tindria que viure avui. No crec però que ens haguem de situar en un plànol inquisidor respecte de la seva voluntat; potser s’ha de deixar la porta oberta però, si es tractés del meu pare, abans de deixar-lo marxar intentaria que ho fes amb plena consciència, després d’haver-lo ajudat a replantejar el futur.
Carlos: T: Carlos, en absoluto seestá usted volviendo loco, ¡no le quepa la menor duda! Lo que ha cambiado no es usted, sino las circunstancias que le rodean, y sólo hace falta que ponga un poco de esfuerzo por su parte - y todos vamos a ayudarle si nos lo permite- para adaptarse a ellas y gozar de la vida como a su esposa seguro le gustará que haga, desde donde esté, o ¿no querría usted que ella viviese feliz si fuese ellaquien estuviese aquí y ahora? Su pérdida de memoria es algo común a medida que nos hacemos mayores, pero en este momento estoy seguro de que se acentúa más porque su atención se dirige hacia “cosas” que le preocupan más; nada irremediable, ya lo verá! Usted mismo me ha dicho que empieza a sentirse mejor gracias a la ayuda de los medicamentos que le recetó el doctor, y se trata de que utilice esaenergía de la mejor forma para poder salir adelante y sentirse feliz, de nuevo. Su esposa lo era todo para usted, pero usted mismo me ha dicho que su hija también lo es, y ahora lo único que ella pide es que usted sea feliz. ¿Qué más feliz le haría a usted que ver a sus seres queridos felices? Todos sabemos que la muerte es algo inevitable; en realidad lo sabemos desde el día que nacemos, pero...